Reeditem-nos

"Conèixer la tradició és fonamental per saber d'on venim i, qui sap, potser cap a on anem"

Fa ben poc (el 27 de febrer d'enguany) a la contra del Cultura d'El Punt Avui, D. Sam Abrams deia que «les reedicions han de ser una part integral del sistema editorial i prescriptor de la cultura del país». I que els llibres d'articles, obres completes i, precisament, les reedicions són els llibres que no solen agradar a prescriptors i editors. Em pregunto si només és als lletraferits, els bibliòfils o els investigadors, que celebren que es republiquin (o reeditin) títols de difícil accés, perduts de vegades d'una forma total.

Estic convençut que el públic pot gaudir d'aquests títols «perduts» i que, en més d'un cas i més de dos, tindran sorpreses ben agradables. Que potser no llegim obres ben antigues procedents d'altres tradicions? I en alguns casos (tot i que reconec que fa de molt mal dir), també sé de lectors que diuen que no llegeixen res que es publiqui ara: defensen que el pas del temps és un sedàs implacable i que, per tant, invertiran el temps en llegir el que saben que no els fallarà.

Avui ve a tomb que recentment s'han publicat diversos títols que encaixen en el que deia Abrams. És el cas de Francesc de S. Maspons i Labrós, que s'està reeditant a Cossetània Edicions, i on acaba de publicar-se Lo rondallaire. Tercera sèrie. Cuentos populars catalans, a cura d'Albert Mestres. Un volum especialment interessant perquè posa sobre paper un seguit de rondalles, de literatura oral, i que es dedica al professor Josep M. Pujol (aprofito, ni que sigui tangencialment, per recomanar-vos que si esteu interessats en aquest camp, no us deixeu perdre l'Arxiu de Folklore de la Universitat Rovira i Virgili que el mateix Pujol, entre d'altres, va impulsar).

Al mateix segell vallenc, s'hi està publicant l'obra completa del vallenc Narcís Oller; el desè volum de les seves obres completes pertoca a les Memòries. Història de mos llibres i relacions literàries. Una obra que posa llum a alguns aspectes del món literari i que, com va voler Oller, s'havia de publicar un seguit d'anys posteriors a la seva mort.

En un altre sentit prou divers, l'editorial barcelonina L'Avenç acaba de publicar un volum de Santiago Rusiñol, La «niña gorda». Aquesta obra que es publica ara és, com diu la contra, «Hiperbòlica, esperpèntica i carregada d'escepticisme, La "Niña Gorda" és, ben probablement, la novel·la més rabiosament contemporània de Rusiñol».

És evident que Abrams l'encerta; ell, que parlava de Joan Sales posa un clar exemple d'això amb Els germans Karamàzov (edició revisada per Arnau Barios) i títols com Cartes a Màrius Torres i la reedició, ara en dos volums, de l'Incerta glòria i la segona part, Vent de nit.

Dit això, llegiu-los, vius o morts, però llegiu-los perquè conèixer la tradició és fonamental per saber d'on venim i, qui sap, potser cap a on anem.

 
 

Comentaris