Recuperar la iniciativa

"No és senzill fugir de la política de la por a la qual l'Estat ens ha sotmès, però aquesta és l'única via per tornar a actuar amb la llibertat que dona la raó i per recuperar la il·lusió"

El procés és viu. I és que malgrat els embats de l'estat, l'intent constant de la maquinària judicial d'esclafar a tots els líders independentistes i totes les dificultats que s'han generat d'ençà de l'aplicació de la intervenció econòmica i del 155, el procés existeix i busca les vies per complir el mandat que el poble de Catalunya va donar el 21-D. Comprenc que el to dels darrers dies no contribueix ni a l'eufòria, ni a l'alegria ni a l'optimisme exagerat. Tanmateix, cal ser positius i no oblidar que hi ha fets que fan pensar que tirarem endavant i que trobarem la manera de trencar aquest entrellat. Per això, a tots aquells que se senten deprimits, tristos o capficats, goso recomanar-los que surtin d'aquest estat que no ens beneficia en res i pensin que la intel·ligència s'imposarà (esperem que més d'hora que tard!). No en va, una cosa està clara: a Catalunya l'independentisme no para de créixer mentre que a l'Estat espanyol, i per part dels qui aposten per la seva unitat, no existeix cap proposta positiva i seductora que ens pugui fer canviar d'opinió. Per tant, és evident que la República acabarà fent-se realitat.

 

Per fer-ho possible, però, hem de recuperar la iniciativa i el relat. D'ençà de l'u d'octubre -i és absolutament normal que així sigui- una part de la ciutadania catalana viu sota el terror de les porres que van atonyinar a la gent que defensava pacíficament els col·legis electorals, la por per l'acció de la justícia i el pànic generat per les retallades constants de les llibertats. Avui, no és senzill fugir de la política de la por a la qual l'Estat ens ha sotmès, però aquesta és l'única via per tornar a actuar amb la llibertat que dona la raó i per recuperar la il·lusió amb un projecte col·lectiu, pacífic i democràtic que ens ha de permetre viure en un país molt millor.

 

Aquesta batalla per la iniciativa i pel relat es juga a casa i es juga també a l'exterior. A casa ja sabem el pa que s'hi dona i per tant, només cal pensar que quan hi hagi govern tot serà molt millor i molt més coherent. Francament -i obro parèntesi-, les batalletes partidistes estan fora de lloc, avorreixen i generen desencís. I al contrari que aquí, a l'exterior queda encara molta partida i cal jugar-la amb intel·ligència. La internacionalització va ser fonamental en el passat per explicar que Catalunya volia exercir el dret de decidir i volia poder votar. També ho és ara mateix per retratar el que està succeint a l'Estat espanyol, per explicar que aquest lloc on ens toca viure és un estat on no es respecten els drets civils i polítics dels nostres representants polítics i cívics, on la llibertat d'expressió està amenaçada i on la demofòbia està a l'ordre del dia. En aquest marc, l'estratègia d'exili del president Carles Puigdemont i dels consellers que l'acompanyen va ser molt encertada. No en va, així ho demostren totes les accions que s'han dut a terme des de Brussel·les i des de Copenhaguen. Fixin-s'hi: mai abans la premsa estrangera no havia entès amb tanta claredat l'estat de la qüestió. Ara, a aquesta estratègia s'hi ha afegit -amb gran intel·ligència i probablement amb una planificació molt més acurada- l'ex diputada Anna Gabriel. Ella, amb el suport de la seva organització política i amb un bon coneixement del que significa la lluita antirepressiva, ha optat per la ciutat dels drets humans, Ginebra, des d'on contribuirà a la feina i a la denúncia que ja fan els cinc de Brussel·les.

 

Recuperar aquesta iniciativa és una tasca titànica. És més que obvi. A ningú no se li escapa que ara mateix és prioritari treure els presos polítics de la presó, recuperar el relat, tenir govern, restablir les institucions i continuar treballant per la República. Però la bona notícia és que ara es fa des de tres pols diferents: Catalunya, Bèlgica i Suïssa! Bravo per tots! Seguim!

 
 

Comentaris