Recuperació, l'hora de l'emprenedoria

"Avançar en el camí de la recuperació, requereix empresaris i emprenedors, persones que fitxin la mirada en el mon, fugint del localisme inmobilitzador"

Aquest mes d'octubre, amb la publicació d'indicadors macroeconòmics que evidencien certa millora quant a perspectives de futur, sense que aquests fets comportin millores substancials quant a la creació d'ocupació, s'han incrementat els missatges d'optimisme dels responsables polítics, els quals semblem oblidar que l'Estat té un nivell d'endeutament molt elevat, que el crèdit segueix frenat, que les empreses estan poc capitalitzades, que l'esforç fiscal és dels més alts de l'OCDE, i també que la millora de la productivitat s'ha fonamentat més en la disminució de salaris que en l'eficiència de l'activitat productivitat. El cert és que hom te la impressió que alguns han oblidat que per aprofitar les oportunitats que sorgeixen, amb independència de la gravetat de la crisi, és imprescindible conèixer amb detall les potencialitats i febleses, i saber escoltar els sorolls dèbils de l'entorn que marquen l'esdevenidor, tot sabent que quan el soroll dèbil esdevé un clam, l'oportunitat s'ha esvaït.

Detectar les oportunitats, aportar solucions innovadores, fabricar-les i comercialitzar-les esdevé la clau, perquè la recuperació macroeconòmica, que s'entreveu, esdevingui perceptible pels ciutadans té que concretar-se en generació d'ocupació, i millores de les condicions socials. En aquest context, aprofitar l'escletxa que obre la millora de les perspectives econòmiques, el paper de les empreses consolidades esdevé fonamental, però també el fet que sorgeixen iniciatives emprenedores. Quelcom sols possible si hi ha persones que interioritzen que ser emprenedor/empresari comporta assumir que no hi ha empresa sense acceptar que la carrera vital és un lloc on hi ha fracàs, frustració, renovació, èxit, gènesi, traïció, lleialtat..., en definitiva el binomi èxit–fracàs. Un binomi en el que esdevé requerit que els resultats dels èxits superin amb escreix els trastorns i retrocessos que aporten els fracassos

Que els resultats dels èxits superin els fracassos comporta en primer lloc, acceptar que l'emprenedoria és el camí per millorar la qualitat de vida col•lectiva, assumint risc, tot esperant guanys personals diferencials i significatius. En segon lloc que cal aplicar simbioticament reflexió i acció; gestió i administració, innovació i comercialització. En tercer lloc cal assumir que sense capacitat de concreció del pensament en productes i serveis no hi ha emprenedoria.

Avançar en el camí de la recuperació, requereix empresaris i emprenedors, persones que fitxin la mirada en el mon, fugint del localisme inmobilitzador; que busquin superar l'impossible, innovant; que facin més amb menys per preservar el futur, sostenibilitat com a principi; que treballin en equip amb lleialtat, accepten la potencialitat de la simbiosis multidisciplinari; i que coneguin que les fites diferencials sols s'assoleixen amb esforç, constància, sacrifici i determinació.

Qualitats sens dubte complexes, però que cal cultivar i fomentar, doncs sense emprenedors sols hi ha desert, pobresa, i lligams immobilitzadors al passat, ja que són les organitzacions productives les que fan possible convertir el progrés tècnic i científic en progrés social, tot vertebrant el futur.

 
 

Comentaris