La segona legislatura del tripartit entra en l’últim any enmig del trasbals provocat pels últims escàndols judicials. El govern Montilla va aconseguir baixar del Dragon-Khan del primer tripartit però pot acabar a l’Huracan Cóndor, amb una caiguda al buit que et deixa l’estómac regirat i la cara desencaixada. Però molt abans s’ha anat gestant una pèrdua de confiança progressiva; el govern no ha pogut o no ha sabut portar a terme les polítiques socials que va anunciar, ni ha donat respostes creïbles, ràpides i eficaces contra la crisi; i ni tan sols ha pogut dedicar-se a desplegar l’Estatut, que era l’objectiu prioritari que havia de marcar aquest quadrienni. Ara les enquestes apunten que això els pot passar factura i que les tres formacions no tenen fàcil repetir una majoria suficient que els permeti governar. Quan hi ha tant en joc i depèn de tan poc, els aparells dels partits poden caure en la temptació de fer servir tots els recursos al seu abast i fins i tot es pot optar per no jugar del tot net. S’equivocarien. Si hi ha una cosa que cada cop penalitza més l’electorat no partidista és el mal estil de fer política. Que ho tinguin en compte.
- CA
