No n’hi ha prou, però és molt més del que podíem imaginar fa uns quants anys. Aquest dimarts, al Congrés dels Diputats, Gabriel Rufian va dir-li a José María Aznar, a la cara, que no té vergonya i que és un delinqüent contra la Humanitat, una opinió que és àmpliament majoritària entre la societat catalana però que l’expresident espanyol, probablement, era la primera vegada que escoltava de viva veu. Rufian, a més, lluïa una samarreta amb la imatge de José Couso, el càmera de Tele 5 que va ser assassinat per les tropes dels EUA, a Bagdad, sense que el govern espanyol de l’època tingués la decència de demanar explicacions.
Mai oblidaré José Couso. El vaig conèixer a Madrid i era una gran persona i un molt bon càmera. Segurament molts de vostès van informar-se a través d’imatges seves perquè treballava a la delegació de Madrid de TVG i, sovint, a TV3 -i la resta de televisions autonòmiques– intercanviàvem imatges i rodatges amb ells. Treballàvem molt, però també rèiem molt, en acabar, al bar de sota, davant d’unes canyes de Mahou.
Explico aquesta petita història perquè encara em fa mal la humiliació que vam patir tots els que apreciàvem José Couso quan aquest personatge -macarrònic i indecent- que presidia Espanya va menystenir la seva mort. No he vist funeral més trist. Poc després, em va commoure veure la seva fotografia portada per dotzenes de persones anònimes a les grans manifestacions contra la guerra. A un parell els vaig donar la mà amb un nus a la gola…
Per això la samarreta de Rufian és un fil de condemna moral que hem d’engruixir i estirar entre tots. “Té alguna cosa que dir als pares de José Couso?“, va dir-li el diputat d’ERC. I Aznar va callar. Gràcies, Rufian.
