Recoder i la transparència

"Entre tots hem presentat els nostres líders com homes i dones aferrats a l'administració per salvar-se de la misèria a la que els abocaria l'àmbit privat"

Sant Cugat del Vallès es confirma com l'Ajuntament més transparent de l'estat Espanyol. Segons l'Índex de transparència dels ajuntaments de l'any 2009 que publica el Transparency International España, el consistori de Lluís Recoder aconsegueix la màxima puntuació de totes les ciutats de l'Estat amb 98,8 punts sobre 100 possibles.

Aquest rànquing té en consideració quatre criteris diferents. En primer lloc, avalua la informació sobre la corporació municipal. Seguidament, observa les relacions amb els ciutadans i la societat. En tercer lloc, analitza la transparència en les contractacions de serveis. I, per últim, aborda qüestions vinculades a la transparència en matèries d'urbanisme i obres públiques.

Sant Cugat es converteix doncs en referent indiscutible per la resta de ciutats de l'Estat. L'índex de transparència dels ajuntaments confirma que el projecte de Lluís Recoder té la solidesa que aparenta i que no és gratuita la seva força al ple municipal i el seu lideratge al municipalisme convergent.

Però no seria just observar només el cas de Sant Cugat i amagar que de les 50 ciutats més transparents de l'Estat, dotze són catalanes. Entre elles hi consta Mataró –sisena en el rànking-, Sabadell, Barcelona, Manresa, Terrassa, Rubi, Santa Coloma de Gramanet, Lleida o Girona. Fent números grossos, les ciutats catalanes de la llista representen gairebé una quarta part del total. També en surten ben parades Andalusia i Madrid, però Catalunya lidera l'índex amb comoditat i amb colors polítics d'allò més dispars.

Això, esclar, demostra la capacitat de gestió dels polítics municipals catalans però també prova la honestedat i les ganes de contribuir a la cosa pública de totes les forces polítiques del país per divergents que puguin ser els seus postulats ideològics.

Desencerts estratègics i uns anys especialment convulsos han minat profundament el prestigi dels polítics del país. Entre tots hem presentat els nostres líders com homes i dones aferrats a l'administració per salvar-se de la misèria a la que els abocaria l'àmbit privat, suposadament més exigent i implacable.

L'informe de l'Índex de transparència dels ajuntaments cal que ens serveixi per trencar una llança a favor dels nostre dirigents locals –als governs o a l'oposició-, que lluiten en un complicat camp de batalla on tothom coneix a tothom i les disputes polítiques són fàcils d'embrutar amb les mesquineses pròpies dels personalismes. Els Ajuntaments catalans destaquen per sobre dels de la resta de l'estat en transparència i, per tant, en qualitat democràtica. I si ni avui sabem sentir-nos orgullosos de la feina que s'està fent, potser el problema és un altre i no té tant a veure amb la qualitat dels nostre dirigents com amb les ganes d'enfonsar el contrincant ni que sigui a costa del sistema.

 
 

Comentaris