Recicla com jo

"Encara és hora que algú m'expliqui per què he de tenir quatre cubells de brossa a casa per regalar matèria primera perfectament neta, separada i classificada a una empresa"

Fa un parell d'anys vaig llegir una notícia que em va deixar força descol·locat. L'Ajuntament de Barcelona estava molt preocupat pel "robatori" de paper i cartró dels contenidors de reciclatge. Es veu que la crisi era tan bèstia que l'empresa contractada per recollir la brossa estava plantejant-se posar mesures "anti-robatori" als contenidors. Un mecanisme rebuscat per evitar que la gent pogués treure els papers de dins. La primera pregunta era lògica: "Per què nassos algú vol emportar-se cartró i paper d'un contenidor? Gent malvada, potser. Personatges que odien la mare terra i volen evitar que Ecoembes, amb tota la seva bonhomia i grandesa, ajudi al planeta a sobreviure una generació més. Però resulta que estava equivocat. Els lladregots de cartró no eren persones disposades a cremar paper a la muntanya o a enterrar-lo per malmetre els boscos i els aqüífers. Eren i són gent que el ven a un drapaire perquè ell, posteriorment, el vengui a una empresa que necessita paper com a matèria primera. És a dir, tot de gent que recicla com es feia abans. No com ens han dit que s'ha de fer ara. Perquè el cartró i el paper que llencem val diners. I si aconsegueixen acumular prou tones, val molts diners. No és un pinyol d'oliva. És matèria primera.

Recordo, quan era petit, anar a una deixalleria del Garraf quan tota aquesta cosa del reciclatge no estava de moda. Allà vaig comprovar, fascinat, com l'empresa que gestionava la planta separava diligentment el plàstic (i els diferents tipus de plàstic), el vidre i el paper per poder revendre'l. Per fer-ne diners. Perquè el plàstic, el vidre i el paper tenen un preu i reciclar-lo genera riquesa. No es recicla per altruisme, sinó perquè comporta un benefici directe. És més, potser alguns de vosaltres heu recollit llibres vells i revistes quan éreu petits per portar-ho al drapaire. O potser encara recordeu d'anar a la botiga del barri i tornar envasos de vidre a canvi d'unes pessetes. Doncs mira, estàvem reciclant quan encara no ens obligaven a fer-ho. Ei, i no calia que ens obliguessin! Perquè ens pagaven un preu just per retornar matèria primera a les empreses i fàbriques. Resulta que ara no els cal pagar-nos res per reciclar. Perquè han plantat al nostre cervell la idea que hem de separar la brossa a casa i donar-ho tot ben seleccionat i mastegadet a l'empresa que recicla. Ara el reciclatge és una obligació moral, i no un intercanvi just entre el consumidor i l'empresa que necessita el paper i el plàstic i el vidre que comprem. És més, si se'ns acut ficar la mà al contenidor per treure-hi la capsa de cartró que acabem de ficar-hi, estarem ROBANT. I com sabeu perfectament, només es pot robar allò que té valor. És més, la utilització del nostre sentiment de culpa és tan descarada que fan campanyes renyant-nos perquè fiquem bombetes en el contenidor del vidre. Ens renyen! Perquè clar, si ens equivoquem i llencem una paella al contenidor dels envasos han de separar-ho abans de poder vendre-ho als seus clients.

 

Jo reciclo. Sí. Quan la roba del meu fill gran li va petita, la guardo per quan pugui fer-la servir el seu germà. Em preocupo per fer un consum responsable. Utilitzo ampolles de vidre, no de plàstic. No faig servir paper de plata, sinó tuppers que puc utilitzar mil vegades. Baixo a Barcelona en tren i em moc en transport públic per la ciutat. Les joguines que ja no fan servir els nens, les dono. I porto les meves bosses de roba quan vaig a comprar. Però encara és hora que algú m'expliqui per què he de tenir quatre cubells de brossa a casa per regalar matèria primera perfectament neta, separada i classificada a una empresa que, com és lògic, la vendrà als seus clients. Per què he d'acceptar que la meva brossa és propietat d'algú i que no es pot "robar". Abans, fa anys, quan les coses es deien pel seu nom, un grup de treballadors separava diligentment tota la brossa per reciclar-ne el plàstic, el vidre i el paper. He de donar l'enhorabona al geni que va tenir la idea de canviar aquest grup de treballadors assalariats per un exèrcit de ciutadans que, ara, fan la mateixa feina, gratis, a casa seva.

 

Comentaris (11)
senyoret enfadat Fa 1 mes
Mira que s'ha de ser curt de gambals per escriure aquest article. Cal millorar el sistema, però no fem raonaments de nen petit enfadat. Si tant li agrada la brossa a aquest senyoret enfadat, proposo li portem la merda tots a casa seva. I sense separar. Aviam que bé s'ho passa.
marcel Fa 2 mesos
Quina tonteria d'article. Evidenment que s'ha de fer crítica al sistema de reciclatge i fer pressió perquè sigui eficient i es reutilitzi molt és.. però fomentar el no-reciclatge és una irresponsabilitat.. Els residus que generes a casa, són la teva responsabilitat.. i separar-los és un petit gest que ajuda a estalviar recursos que sino el planeta pagaria... Les joguies, la roba...ho compres un cop cada molt.. en canvi el menjar, les ampolles, els plàstics en compres cada dia!!
Toni Fa 2 mesos
Separar coses en origen consumeix menys recursos que barrejarles totes per després separarles. Hagués dit que era senzill d'entendre. Jo també havia portava paper i ampolles al drapaire i no recordo que fos el magnat del barri. Potser t'hauries de preguntar per que van desapareixer. Ara, si el problema és que algú guanyi diners amb això, ja ho saps, endavant, apuntat-hi i fes-te ric.
Sí i no Fa 2 mesos
En principi els ajuntaments reben diners pels quilos de vidre, cartró/paper i envasos i paguen, en canvi, pel rebuig (que en algun lloc s'ha de posar). Si un municipi ho fa mínimament bé, entre el que rep i el que paga per "gestionar" els residus (recollida, emmagatzematge, etc.) del municipi queda compensat. Per tant, si es fa bé, si els ciutadans ho fem bé, la gestió tendeix a cost zero. Una altra cosa és que pensis que els recursos del teu ajuntament no t'incumbeixi; això és cosa. Un
Josep Fa 2 mesos
Hi ha moltes coses a dir davant daquest article, pero expliqueu-me quina es l'alternativa al reciclatge, abocadors i incineradores. Que algu separi els nostres residus un cop barrejats no es viable. Els residus que generem son la nostra responsabilitat, i cuidar el mon en que vivim tambe. Actualment, es generen molts mes residus que "abans", tot i aixi nomes es recicla un 40%, aixi que si voleu podeu anar a veure el drapaire, pero no ho utilitzeu com a excusa x no reciclar.
arfonzo Fa 2 mesos
ecoembes, el gran grupo empresarial ("sin ánimo de lucro ...") que se encarga del reciclaje, bueno reciclaje a la española que no tiene nada que ver con lo que se realiza en países civilizados como Suecia, Finlandia, Dinamarca , etc etc . en ellos el cliente recibe DINERO por reciclar y las empresas que utilizan envases para vender sus productos son las RESPONSABLES de poner los medios , según la normativa de la CEE, vamos igualito que aqui ...
Gir Fa 2 mesos
Els que tenim sobre 60 anys recordem també com compravem la colònia a granel, portant l'envàs de casa. Ens dutxavem amb sabó de pastilla, embolicat en paper. I moltes coses més. Ara tot allò que consumim està envasat en plàstic, malgrat saber que és gairebé indestructible i que ja resulta impossible emmagatzemar-lo i que els mars, oceans, rius de tot el planeta no poden més... no és prohibeix ni tan sols la legislació exigeix que els productes s'emboliquen amb el mínim plàstic pos
el mussol emprenyat Fa 2 mesos
fa força temps que diferents associacions de consumidors i ecologistes parlen del negoci d'ECOEMBES amb la brossa que suposadament reciclen. Només cal veure els anuncis que aquesta mateixa empresa emet a la TV. De vegades, sembla que necessites fer un curs per saber on han d'anar les coses, sempre segons aquesta empresa, i això, desmotiva la gent
Giramòn Fa 2 mesos
Bravo! Jo sóc de les que reciclo tant com puc, però reciclavem més i millor abans. I tant, i el drapaire feia una bona feina, i sempre sabies on llençar les coses i que passava amb elles. L'altre dia em va dir una persona que hi treballa, que van deixar tots els residus barrejats, és a dir, el que hi ha dins dels contenidors separats, ho llencen junt, si no hi ha planta de reciclatge a la comarca o propera. Pim pam
Hipocresia Fa 2 mesos
Chapeau per l'article !! Els Mass Media generen sentiments de culpa al ciutadà per després treure'n un benefici. Tot això del reciclatge és una mandanga. Les empreses són les que més contaminen i fan el que volen. Eks oceans estan podrits de plàstic i tot el subsòl de Catalunya està contaminat pels purins de les granges. I jo tinc que separar la meva brossa en paquetets ?.. au va !!....
Trici Fa 2 mesos
Es recicla i reutilitza molt millor si és fa des de l'origen, des de casa. Sembla mentida que encara ens queixem per haver de reciclar.