Rebel·lió taxista

"El nou capítol dels taxistes desbocats repartint llenya arriba a pocs dies de l'inici del judici de l'1-O, un procés que asseu al banc dels acusats uns polítics fent-los passar per líders d'una gran rebel·lió violenta que mai no ha tingut lloc"

Els taxistes han tornat a sortir al carrer i ho han fet demostrant que la seva determinació no exclou l'ús de la violència. No es pot acusar tot un col·lectiu a partir del comportament aïllat d'una vintena de persones, però és cert que, tot i ser minoritària, l'actitud violenta s'emporta tota l'atenció i taca injustament la legítima reivindicació de qualsevol grup.

 

La dels taxistes als carrers de Barcelona ha estat una de les reivindicacions més contundents que s'han vist en els darrers temps a la ciutat. Qui no recorda el tall de la Gran Via amb jornades senceres de col·lapse sense que des d'instàncies polítiques o policials s'instés a posar-hi fi de forma immediata? Potser perquè alguns taxistes fan por se'ls ha deixat anar més enllà del compte en les seves protestes i la sensació d'impunitat els ha fet estar finalment suficientment segurs com per atacar conductors de vehicles VTC fins a portar-los a l'atac d'ansietat i fins allà on els donava la reial gana.

 

De nou ens hem de fixar amb els taxistes perquè no trobarem a Barcelona un referent actual de protesta violenta semblant. Perquè cal dir que, malgrat que l'independentisme és qui més carrers ha omplert amb manifestacions públiques, és el moviment que ho ha fet amb un estil més netament pacífic, deixant una petjada bastant diferent a la que han deixat els taxistes cada vegada que s'han volgut fer escoltar. La conducta de l'independentisme és, en aquest sentit, des de l'11-S més remot i multitudinari de la història, passant per la concentració del 20-S davant de les portes del departament d'Economia, la més irreprotxable de les conductes en les darreres dècades a Catalunya pel que fa a manteniment de l'ordre públic.

 

El nou capítol dels taxistes desbocats repartint llenya arriba tot just a escassos dies de l'inici del judici de l'1-O, un procés que asseu al banc dels acusats un conjunt de polítics fent-los passar per líders d'una gran rebel·lió violenta que mai no ha tingut lloc. Es tracta d'una nova oportunitat per posar en relleu allò que va ser l'1-O i no el que pretenen fer entendre que va ser segons els informes de la Guàrdia Civil, fonament il·lusori de l'acusació contra l'independentisme.

 

 

Les grans manifestacions independentistes no haguessin estat mai possible sense el seu elevat sentit de civisme i respecte, la violència no ha estat mai la característica definitòria del moviment i, en cas que hagués caigut en la temptació, probablement no hagués pogut continuar omplint i mobilitzant milions de persones una i una altra vegada. Milions de persones que, després de cada manifestació, sempre han retornat sanes i estàlvies a casa, a excepció del dia 1 d'octubre del 2017, el dia en què fatídicament l'Estat espanyol va decidir interposar els cops de porra entre uns ciutadans pacífics i unes inofensives urnes.

 

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?