Realpolitik

"Hi ha malpensats que diuen que aquesta paradoxa està fora de l'abast intel·lectual del principal negociador, Rufián. Segurament, però no és un problema intel·lectual sinó moral"

Els aplaudiments dels diputats/es d'UP al rei, la reina i les infantes a l'apertura de la XIV legislatura va ser una mena de classe pràctica de Realpolitik, impartida pel conegut professor Otto von Bismarck, bé que a escala domèstica i espellifada, de tan espanyola. L'escenificació de la crua raó d'Estat, encara que sota vels de pompa i circumstància una mica "casual" i postmoderna. Fins i tot Garzón aplaudia amb les seves comunistes i ministerials mans.

Pablo Iglesias aplaudia amb desgana però aplaudia, preguntant-se com havia arribat fins aquí. "Degenerant", que deia Belmonte, el torero dels acudits. El gir d'Iglesias és l'epitafi de l'"esquerra de debò", el seu retorn a la casa del pare, el règim del 78, la Constitució "que ens hem donat entre tots". Primer, els pares, després els fills pròdigs, un cop passat l'acne juvenil esquerrà, quan somniaven substituir al PSOE com força hegemònica de la revolució que mai va arribar. I ho va fer de la mà d'aquest mateix PSOE, com servent menor de la glòria borbònica. La Realpolitik ha substituït la política ideal dell carrer 15M. L'Estat, Espanya, està per damunt de les ideologies polítiques. Queda rubricat per a les futures generacions amb els fervorosos aplaudiments al Rei, la seva consort i les infantes. I de miracle que no hi hagi aparegut la mascota per a ser aplaudida. Ho hauria sigut.

L'única oposició republicana ha estat escenificada per les minories nacionals. Com podrà digerir-ho l'esquerra espanyola és assumpte de la seva incumbència. L'interessant aquí és l'impacte d'aquests fets a les tres comunitats afectades.

El solemne rebuig a la Monarquia arriba una setmana després que ERC acceptés l'arbitrària imposició de la JEC d'arrabassar l'escó al MHP Torra, amb l'argument que la desobediència simbòlica és estèril, que està buida. Pocs exemples en vénen al cap d'un gest més buit i estèril que informar el món que 30 diputats/des d'un total de 350 troben la monarquia poc del seu gust i fora de temps i de lloc.

ERC rebutja la forma d'Estat, però dóna suport al govern que defensa aquesta forma d'Estat. Els hipotètics aliats a casa seva, PSC i Comuns, tots fervorosos monàrquics, li tomben la Llei Aragonès. El seu únic aliat, tant al fracàs parlamentari com a l'acte estèril antimonàrquic, JxC, és l'única força amb qui ERC no vol tenir res a veure, ni tan sols compartir grup parlamentari amb l'excusa dels diners. La política d'aliances d'ERC sembla dels germans Marx.

El desconcert rau en el resultat de la tàctica "gradualista", consistent en investir el govern del PSOE/UP de franc i estabilitzar Espanya per a una estona a canvi d'una fantasmagòrica taula que no negociarà res perquè el que es vol negociar no es pot sotmetre a referèndum i el que es vol sotmetre a referèndum no es pot negociar. Hi ha malpensats que diuen que aquesta paradoxa està fora de l'abast intel·lectual del principal negociador, Rufián. Segurament, però no és un problema intel·lectual sinó moral. Ell sap perfectament que la taula és inútil. Del que es tractava era de fer-la realitat com fos, com un fet consumat. Realitat de la bona, de la Realpolitik.

 

ERC va donar suport a in extremis el govern per tal d'evitar unes eleccions que temien adverses i que els deixarien sense possibilitat de simular la seva falsa voluntat d'independència. Unes eleccions que al cap i a la fi s'han vist obligats a acceptar a causa de la crisi que ells mateixos van provocar amb la seva covardia davant un òrgan menor de l'Estat. Però el fet consumat només s'imposa quan es té la força política real d'imposar-ho; si no, t'empasses el que hom t'ordena i quedes amb la rereguarda al descobert. Tothom ha pogut veure a plena llum del dia la falsedat del discurs pseudoindependentista d'ERC, el que va fer valer a les darreres eleccions.

No van aconseguir impedir unes eleccions que fa un mes i mig Joan Tardà demanava en tons quasi apocalíptics, com si, en no convocant-les, el President Torra estigués atemptant contra els drets universals dels pobles. Doncs, amb tants encerts, ells mateixos veuen el futur fosc, raó per a la qual han començat una precampanya electoral, recordant a la gent que fa anys, decennis, que són independentistes i que han sigut sempre els indiscutibles campions de la unitat independentista, fins i tot, i per generositat i altura de mires, amb la púrria falsament independentista de l'"espai convergent" i el 3%. Però l'opinió pública, encara que vel·leïtosa, "qual piuma al vento" porta molt malament l'engany i l'estafa, i la seva confiança és com el famós mirall, que un cop trencat, no es pot reconstruir i si ho fas, et tornarà una imatge fragmentada i ridícula.

 

Comentaris (17)
joanr Fa 14 dies
L'unica opció que queda és la formació d'una candidatura independentista amb un sol punt al programa: declarar la independència guanyada l'1 d'octubre i fer-la efectiva passe el que passe. Gent al carrer defensant el parlament i el palau de la generalitat....de forma indefinida. Aquesta candidatura transversal i de gent que no forme part dels dirigents dels partits. Ací cal implicar l'ANC, Omnium, etc...
Rucs i de mala fè Fa 14 dies
ER ja ha eixamplat la base. La base dels del 155. I malauradament és veritat que el problema més important que tenen aquests inventors de "la taula de diàleg" amb el PSOE no és la inteligencia (que també) si no la falta de moral. S'ha de ser molt sabatot per regalar la investidura, quan encara quedaven moltes setmanes per poder negociar. O és que tenien inconfessables raons amagades?.
Observador Fa 15 dies
El borbonisme si que és un Coronavirus i no allò que ve de la Xina.
Yanerasiseñó Fa 15 dies
Qué desengaño debe tener Cotarelo ! Yo mismo, siendo independentista, me pregunto como sería une República Catalana dirigida por gentes como ERC u otros "revolucionarios" tipo podemitas. No sé, se me va la ilusión, que quieres que te diga...
Edgar Fa 15 dies
ERC s'autoproclama com "no hi ha ningú més independentista que ERC" i històricament pot ser fins i tot que sigui cert. Però als dirigents actuals no els jutgem pel que va ser el partit fa 80 anys sinó per les seves accions d'avui. No val escudar-se en la història del partit. Per a mi, Torrent, Rufián, Tardà, etc. , per dir-ho suaument, ja no representen als seus votants. Als que estan presos els deixo que diguin el que sigui per sortir lliures ... però als dirigents lliures que no resp
Ramon Fa 15 dies
Els pudents van posar-li als sociates l'autodeterminació de Catalunya com a condició per formar govern espanyol amb ells. I ara en canvi n'han format tot i la repressió.
Y que este mierda mercenario, que vende lo poquito que le queda de dignidad , escriba este artículo, es patético. Fa 15 dies
De rodillas, con los calzoncillos bajados , y la boca abierta, ante el 3÷ y los misales.
Groc Fa 15 dies
Pregunteuli a Catarelo qui li va dir que ARAGONES era de l'OPUS El comentarista molta lletra menuda per entevanar Els "mes " progres so ampasan tot
vendetta Fa 15 dies
un apanyol antes ke nada es apanyol
el de la pala Fa 15 dies
los podemitas se han destruido ellos solitos, ¿para que los vas a votar?, vota PSOE, mismo camino sigue ERC , pactar y ceder a cambio de NADA, es de poco espabilados por no decir vendidos, a no ser ,que el pacto del tripartito está sellado hace tiempo, mucho tiempo....desde el 1-O ....
LSO Fa 15 dies
La izquierda cuando llega al poder deja de serlo y se transforma en "el efecto estómago" : o te digiere o te hace mierda, Esta frase es del Subcomandante Marcos del EZLN, al que admiro. En el caso de Podemos han sido muy bien digeridos.
Santo Job Fa 15 dies
Admirar al subcomandante Marcos es admirar al maoismo, es decir, ser marxista-leninista, lo que implica creer que todo es una lucha de clases, que la economía lo es todo y que el gobierno debe regular todos los aspectos de la vida de sus ciudadanos. Defender el maoismo es defender el totalitarismo y la violencia como método válido para la destrucción de las instituciones, es decir, que o estás loco o no has leido absolutamente nada sobre el marxismo, el maoismo y el subcomandante Marcos.
Si Fa 15 dies
Podemos te la revolució de veritat als nassos, l'independentisme, i tria monarquia. Potser pel mateix motiu que Erc: por a enfrontar-si. Potser es comporten com es comporten per que estàn infiltrats i les seves bases, de moment, no ho veuen. L'estat posa el màxim esforç en que els factors no es puguin coordinar. I te tota una maquinaria immensa amb mentalitat medieval al seu servei per fer-ho. I ho fa. Contra això segurament només hi ha la unitat d'acció. Justament allò que impedeixen
Ramon Fa 16 dies
Els pudents han triat Espanya i repressió salvatge de Catalunya.
Pere IV Fa 16 dies
Cotarelo: La causa i orígen del podrimener polític, no només català, sinó espanyol, europeu i mundial, que avui anomenem amb l'eufemisme "realpolitik", neix bàsicament de la inconsistència moral dels electes, causa al seu torn de tota claudicació, deslleialtat i traïció als electors. La POLÍTICA, amb majúscules, no és ni ha estat mai una qüestió de gran intel.ligència, sinó de mínima integritat moral i fortalesa d'esperit, valors que fa molt de temps cotitzen a la baixa.
Genuflexió. Fa 16 dies
Al cap i a la fi, no hi ha massa diferencia entre la Cayetana i el coletas. Tots dos cobre un paston i volen que tot segueixi així. Viva el preparao !
Doctor Strangelove Fa 16 dies
Evidentment que el Rufià no té el nivell intel.lectual, però tu encara en tens menys, comunistot a sou de corrupgència
A. M Fa 15 dies
A veure Cotarelo, no ens vulguis fer creure q els independentistes i republicans autèntics són JxCat. Au vinga. T'has tornat dretona eh? O ja ho eres i aquest espai et va de conya!
Miquel G. Fa 16 dies
Avui me'n recordava que fa gairebé dos anys vostè ens deia que Podemos acabaria al costat del 155. Que quan es trobessin en la disjuntiva de triar entre Espanya i autodeterminació de Catalunya triarien Espanya. Ja ho estem veient: els revolucionaris de l'11 M aplaudint al rei, màxima figura de "la casta". Com en diria El Forges: ...país!...