Raúl Castro / Frank Sinatra

"Totes les dictadures són incompatibles amb la dignitat de les persones, en la mesura que s'apropien d'allò que ens fa humans: la llibertat"

La jove promesa de la política cubana, Raúl Castro, farà 79 anys el proper tres de juny. És el relleu generacional del seu germà Fidel, que a l'agost en farà 84. Fidel el vigila de ben a prop, al Raúl, perquè ja se sap com és el jovent: arrauxat i ple de fantasies. Aquests darrers dies, els germans Castro Ruz s'han estalviat un duríssim escarni internacional perquè, per raons òbvies, l'atenció està situada a Haití, a la vora de Cuba. El que ha passat en un hospital psiquiàtric de L'Havana desmenteix dramàticament la vella cantarella segons la qual a l'illa caribenya no hi ha llibertat però, en canvi, existeix una exemplar assistència sanitària, etc. Ja la coneixen, aquesta història: molts dirigents ecosocialistes del nostre país la repeteixen sempre que poden. La setmana passada, 26 pacients de l'hospital Comandante Manuel Fajardo, tots ells malalts mentals d'avançada edat, van morir de fred dins del recinte sanitari. Sona estrany, això de morir de fred a Cuba, però de tant en tant, pels vols de gener, les temperatures d'aquella illa poden arribar a baixar força. A aquestes persones no se'ls hi va donar roba d'abric i estaven en habitacions amb els vidres trencats. A més, la majoria presentaven quadres greus de malnutrició, com molts dels seus conciutadans. Els 26 ancians van morir d'hipotèrmia. Raúl Castro va anunciar per la tele que "els principals responsables" serien jutjats amb severitat. Ell, l'actual president de Cuba, considera que no hi té res a veure, amb aquesta situació. Cap ni una. Tota la culpa és de l'embargament nord-americà i bla-bla-bla.

El cas que comentem, en tot cas, no representa l'excepció, sinó la regla: el sistema cubà de salut pública és tan desastrós com el sistema cubà de recol•lecció agrària o el sistema cubà de neteja del clavegueram, o el sistema cubà de confecció de camises. A Cuba no funciona res, absolutament res, i els pocs ingressos reals del país els origina, en realitat, la pràctica encoberta del capitalisme salvatge, com ara l'abundantíssim turisme sexual que la dictadura comunista no només tolera, sinó que promou. Quan Raúl Castro parla "dels principals responsables" de la tragèdia que comentem, i de moltíssimes altres que resten ocultes gràcies a la desinformació que regna a Cuba, omet el petit detall que ell és justament el principalíssim responsable de tot plegat. Totes les dictadures són incompatibles amb la dignitat de les persones, en la mesura que s'apropien d'allò que ens fa humans: la llibertat. La dictadura / monarquia dels Castro, però, ha estat tractada per molts intel•lectuals occidentals -i més concretament catalans- amb una benevolença que, disculpin la sortida de to, em fa venir ganes de vomitar.

No em ve de gust dedicar-li res, a Raúl Castro. No es tracta d'una qüestió musical, sinó moral. Però com que aquesta secció es diu "Discos dedicats", alguna cosa haurem de fer. Amb ganes evidents de tocar els collons, li dedico la rotunda veu capitalista de Frank Sinatra. I posats a dedicar, una cançó amb un títol malsà: "Drinking again". Ja veuen que la cosa no em surt del cor, sinó directament del fetge.

 
 

Comentaris