"Zasca"! del Papa a Rouco Varela

"Ja n'hi ha prou d'enfrontar i separar la gent, ja n'han fet un gra massa d'utilitzar la religió en pro d'unes determinades idees polítiques i condemnant totes les altres"

Aquest any 2013 ens ha deixat una bona noticia, sobretot pels que som creients: l'arribada del Sant Pare Francesc.
Just el 29 d'aquest desembre quan es celebra la missa de la Família, el papa Francesc ha enviat el representant del Consell Pontifici de la Família del Vaticà, Monsenyor Vicenzo Paglia a celebrar aquesta eucaristia a Barcelona, a la Sagrada Família conjuntament amb el seu Arquebisbe, Monsenyor Martínez Sistach. El màxim pontífex ha declinat la invitació de la "Conferencia Episcopal Española" que l'ha celebrada com cada any a la Plaça Colón de Madrid oficiada per Monsenyor Rouco Valera.

I és que ja n'hi ha prou d'enfrontar i separar la gent, ja n'han fet un gra massa d'utilitzar la religió en pro d'unes determinades idees polítiques i condemnant totes les altres, fins aquí ha arribat el tergiversar constantment el missatge de Crist, per fi un toc d'alerta a aquest reducte de la jerarquia eclesiàstica bel•ligerant, atiadora de conflictes, prepotent i superba que ha oblidat que està al servei de tots (creients o no) i no pas d'aquells que els han tornat a treure la pols dels pal•lis per utilitzar-los segons les seves conveniències.

Que ho llegeixin clar i amb humilitat: la família no és l'excusa per treure un milió de persones al carrer (una gran fita política, s'ha d'admetre) amb l'exclusiu objectiu de catapultar un PP que, per postres, tampoc els satisfà. No és tampoc cristià usar la llei d'avortament, el matrimoni homosexual, la píndola anticonceptiva o la del dia després, fins i tot el divorci com un míssil dogmàtic contra el poble de Déu (que som tots).

Què s'ha cregut Monsenyor Rouco Varela declarant que la unitat d'Espanya és indissoluble i que la possible separació de Catalunya no és moral? Que no recorda les paraules de l'Antic Testament en boca de Jesús de Natzaret? "Al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu".

És el primer cop des de fa segles que un Papa ocupa la cadira de Pere quan encara el darrer no ha mort, és el primer cop que tenim un Papa jesuïta, el primer també de l'Amèrica llatina.

Recordo algunes de les seves frases que m'han impactat: quan li pregunten què pensa de l'amor entre dos persones del mateix sexe, respon: "qui sóc jo per jutjar l'amor entre dos éssers que s'estimen?". En parlar amb el màxim responsable de la Banca Vaticana: "si tenim diners al nostre compte és que no anem bé".

L'església ha d'estar al servei dels més necessitats, com ho està la de base, tal i com fan totes les parròquies amb Càritas que donen menjar, vestit i acolliment sense preguntar quin és el seu Déu perquè Déu ho és per a tots, es digui Yavé Alà o Deu nostre.
El sant Pare Francesc és molt més que un raig d'esperança, remourà les consciències (ja ho està fent) i ens retorna l'orgull de ser cristians a molts que ho dèiem amb la boca petita. Que Deu el beneeixi!

 
 

Comentaris