L’1 d’octubre de 2011, la productora Films de l’Orient va iniciar el rodatge d’un documental titulat “Quatre d’onze. Castell per la independència”, sobre el procés independentista de Catalunya, amb l’objectiu de respondre preguntes com aquestes: “Quins són els avantatges de tenir un Estat independent? Com ha de ser el nostre Estat? Quins són els passos previstos per aconseguir-ho? Quina feina s’està fent ja en aquesta direcció? Quina és la resposta de la societat?” Quatre mesos després, el 20 de gener de 2012, el rodatge del documental arribava a la seva fi i se’n feia el muntatge, el visionaven els responsables pertinents de TV3 i, per bé que sense data concreta, se n’acordava l’estrena en el decurs del 2012 a l’espai ‘Sense Ficció’ del Canal 33. Tanmateix, som a gener de 2014 i el documental no s’ha emès. El mes de setembre de 2012, després de produir-se alguns canvis en la direcció de l’emissora, es va comunicar a Films de l’Orient que la cosa anava per llarg. Tan llarg, que el temps ha anat passant –uns setze mesos, aproximadament– sense que el documental s’hagi estrenat. I aquest silenci encara resulta més incomprensible tenint en compte que es tracta d’una coproducció de TV3.
Diguem, en tot cas, que un dels grans mèrits de “Quatre d’onze. Castell per la independència”, dirigit per Anna Mollet, és la seva extraordinària visió de futur, ja que està rodat gairebé un any abans de la manifestació del milió i mig de persones de l’Onze de Setembre de 2012. És a dir, que, a diferència d’altres treballs televisius, que han nascut empesos per la força independentista d’aquella data, “Quatre d’onze” és un exercici de percepció de tot el que s’ha esdevingut els dos darrers anys i que ha culminat amb la Via Catalana. I si, a més, hi afegim que estem parlant d’un projecte que es va començar a coure el 2007 conclourem que la percepció ha estat del tot reeixida.
El nombre de persones entrevistades que hi apareixen és de vint-i-quatre, entre les quals Jordi Pujol, Muriel Casals, Moisès Broggi, Montserrat Carulla, Alfons López Tena, Pilar Rahola, Oriol Junqueras, Germà Bel, Gerard Quintana, Joan Reig, Salvador Cardús, Santiago Vidal, Carles Mora, Agustí Bassols, Modest Guinjoan, Xavier Sala i Martín… Però també hi trobem una mostra de cinquanta persones de diferents orígens i condició social que representen una mena de petit referèndum per conèixer el parer dels catalans amb relació a la independència del seu país.
El títol, per altra banda, “Quatre d’onze”, és una troballa molt intel·ligent, ja que com indiquen les seves imatges: “El documental se sustenta sobre el paral·lelisme entre la construcció d’un castell i la construcció nacional d’un país. Els castellers es proposen un objectiu, assagen junts, col·lectivament, imprescindibles tots ells en el lloc que ocupen, desafiant la gravetat i la por, per aconseguir una gran alçada. El castell més alt que les colles castelleres han aconseguit aixecar fins ara és un quatre de deu. El Quatre d’Onze, doncs, és aquella fita difícil però possible, que fem servir metafòricament per simbolitzar el castell per l’Estat propi, el castell per la independència”.
Esperem que TV3 projecti aquest documental del qual n’és coproductora –altrament estaríem parlant de malbaratament de diners públics– per tal que els espectadors, com a adults que són, puguin treure les seves conclusions. Ara és el moment de fer-ho. Ara que Catalunya es troba al llindar de la llibertat, ara que els atacs del govern d’Espanya i del nacionalisme espanyol són cada cop més virulents, ara que el Partit Popular es disposa a utilitzar els seus altaveus mediàtics per llançar una campanya difamatòria contra Catalunya, és més necessari que mai contraposar-hi eines cíviques com aquest documental misteriosament congelat. Un documental que parla de Drets Humans, del dret de tota col·lectivitat nacional amb consciència de ser-ho a decidir lliurement el seu destí, i que es fonamenta en els quatre pilars bàsics de tot castell: força, equilibri, valor i seny.
