Una de les coses més lamentables d’aquest món són els individus autoerigits en màquines expenedores de carnets. N’hi ha que els utilitzen per penjar-los com a llufa a l’esquena d’altres a qui no poden rebatre amb arguments. I també n’hi ha que els neguen per discutir el pa i la sal a algú altre. Gent de Ciutadans i del PP, i fins i tot algun del PSC, per exemple, han dit en més d’una ocasió que hi ha qui els nega la condició de catalans, cosa que seria gravíssima. “Hi ha qui reparteix carnets de catalans”, he escoltat més d’una vegada. Però jo això no ho he vist mai. Gent fent-se l’ofesa perquè en teoria algú els ha negat la condició de català sí que l’he vist força. La prèvia d’aquest moment, no. I gent que penja aquesta condició en lloc preminent per mirar d’afeblir les opcions d’èxit d’algú altre, sí. A Espanya. Li ho van fer per exemple a Carme Chacón al PSOE en enfrontar-se a Rubalcaba pel lideratge del partit.
El partit d’Albert Rivera va néixer com una formació que buscava blasmar el nacionalisme català i contraposar-hi la condició aquella de “ciutadans del món”, però ara ha acabat com a força netament nacionalista espanyola, que renuncia per exemple a fomentar la pluralitat lingüística a Espanya, començant per casa seva. Així, l’estrena del seu nou web, ara que el partit fa el salt definitiu a nivell estatal, prescindeix del català (abans contemplava versió catalana i versió castellana), i ara únicament existeix en l’idioma de Cervantes. L’opció de fer-la en espanyol, en català, en gallec i euskera entenc que de moment no es contempla. És una tria. Poc regeneradora respecte del que hem vist fins ara en la política més clàssica espanyola, però legítima. Ara, amb coses d’aquestes no esborraran que Ciutadans és un partit català, que com el PRD de Miquel Roca l’any 1987, neix per a tota Espanya des de Barcelona. Aquesta condició, aquest carnet, que aquí ningú mai no els ha discutit per negar-los res, a Madrid ja l’han començat a utilitzar com a arma llancívola.
Carlos Floriano, del PP, ara quan s’hi refereix els diu “Ciutadans”. El mateix que diu “Convergencia” (i el poso sense accent perquè llegeixin en castellà, com ell ho pronuncia sempre). Per tant la intenció hi és tota: “Ojo que estos son catalanes”. I tant li fa que Ciutadans es reivindiqui més espanyol que La Moños. ¿Però saben allò que deia en Xavier Pérez Esquerdo, del programa La Segona Hora, quan trucava a les Espanyes i obria amb un “No se asuste, soy catalán”? Doncs això. Hi és. I la solució no es mirar de traure’s del damunt aquesta condició, sinó, pels que hi creuen, mirar de demostrar, amb l’exemple, que ser català no és un problema a Espanya, que això no estigmatitza, que això no condiciona d’entrada en negatiu, defensis allò que defensis, fins i tot si això és Espanya a ultrança.
