"Cosins llunyans, i altres contes"

"Un volum que, malgrat la diversitat, és ben llegidor, divers i dinàmic"

Sota el títol Cosins llunyans i altres contes s'hi amaga un llibre de narracions. Tanmateix, comentar un volum que recull fins a 15 autors i 15 narracions diferents, és una tasca complexa i poc agraïda, però evidentment, d'aquest volum en destaca una narració, «Cosins llunyans», guanyadora del 17è Premi de narrativa curta per Internet Tinet, dintre del marc dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2013-2014. Intentarem fer-hi un repàs general; si no me'n surto, disculpeu-me, però sigui quin sigui el cas, llegir-lo sempre és molt millor.

Si posem fil a l'agulla, observarem que aquesta quinzena de narracions tenen diversos mèrits implícits i explícits, entre els quals declarar-se guanyadora i finalistes, respectivament, d'entre les 260 narracions que van concórrer al premi. Fer una narració que tingui una bona estructura, tensió narrativa, personatges rics, acolorits, bons paisatges, profunditat i fons, no és una tasca fàcil quan ens demanen que ho fem en un espai físic determinat, que va de les 3 a les 6 pàgines.

Tot i això, sempre n'hi ha una, o unes, que destaquen d'entre les altres i que se'n surten. És el cas de «Cosins llunyans», una narració carregada, segons el jurat, de «ina ironia i divertida representació del poder». L'autor és Pau Berenguer Soriano (Sueca, 1978) professor de Geografia i Història d'educació secundària i Llicenciat en Història per la Universitat de València en l'any 2001.

Personalment, més enllà d'estar d'acord o no amb la decisió del jurat —que sigui dit de passada, és el cas—, crec que Berenguer fa un ús desacomplexat i genuí de la seva variant lingüística i la seva formació com historiador ajuda a abonar la versemblança que té la narració. En aquesta peça veiem com dos capitostos militars es troben al centre d'un camp de batalla per tal de complir amb el protocol militar adient. Quan comencen a xerrar, com si d'una conversa d'ascensor es tractés, s'acaben adonant que són parents llunyans.

Aquesta casualitat els porta a parlar dels seus familiars i de com de bé els va tot. Darrere d'aquesta imatge el lector pot endur-se la impressió que les elits tenen més classe que no el poble; tanmateix, és ben al contrari. Aquí, el que s'hi narra, és una mostra de cinisme il·lustrat: pocs moments abans que milers d'homes obrin foc per matar-se els uns als altres per afers que ni els van ni els vénen, els nobles xerren amb total tranquil·litat, impunitat i encís, perquè saben que a ells, aquestes bales, no els tocarà ni un pèl ni un duro de la butxaca.

Les altres narracions del volum recullen, també, situacions de classisme, de baixesa moral, de diners, morts, però també el fons i el rerefons de persones, personatges, que s'han trobat en situacions que no buscaven ni volien, però que es troben en casos que els peguen. Un exemple d'això pot ser quan algú, algun dia, veu taques de sang i diversos pensament se li acumulen a la ment.

Un volum que, malgrat la diversitat, és ben llegidor, divers i dinàmic. Bona notícia per als premis, que demostren tenir una trajectòria amb bon múscul: concurrència, diversitat i qualitat. Un luxe per a la literatura catalana?

Pau Berenguer et alii
Cosins llunyans i altres contes
Valls: Cossetània Edicions, 2014 

 
 

Comentaris