"Boig per tu", Shakira

"Els detractors de Skakira han escrit el millor preàmbul al debat que hi ha d'haver al Congrés dels Diputats el 8 d'abril sobre el dret de decidir de Catalunya"

Shakira enregistra un disc amb una cançó en català i els intransigent de sempre la crucifiquen a les xarxes socials i als mitjans catalanofòbics. Els demòcrates d'encefalograma pla s'alarmen perquè Shakira canta "Boig per tu" en català. Segons ells, això significa que dona suport a la independència de Catalunya. És a dir, que Shakira s'ha fet independentista. El govern de la Generalitat ha sortit a defensar el dret de la cantant a utilitzar la llengua que vulgui i a cantar el que desitgi i una part dels mitjans de comunicació anglosaxons s'han fet ressò de la polèmica. N'han parlat la BBC, el Daily News, el Daily Mail i el The Wall Street Journal. Catalunya i el seu conflicte amb Espanya torna a ser a les pàgines de la premsa internacional. Shakira vendrà més discos i descàrregues d'iTunes però Catalunya i el català tindrà una projecció planetària impagable amb diners.

Fins ara, la premsa internacional s'havia fet ressò, entre altres, de grans manifestacions com la de l'11 de Setembre o la Via Catalana que havien mostrat a l'opinió pública mundial el grau d'insatisfacció dels catalans que molts -també amb raó- atribuïen a qüestions econòmiques discriminatòries. Ara, amb la polèmica per haver enregistrat el "Boig per tu" -una cançó d'amor-, a més, la imatge del contenciós és d'intransigència.

Els detractors de Skakira han escrit el millor preàmbul al debat que hi ha d'haver al Congrés dels Diputats el 8 d'abril sobre el dret de decidir de Catalunya. Aquell dia, tres diputats del Parlament, Jordi Turull (CiU), Marta Rovira (ERC) i Joan Herrera (ICV) aniran a les Corts a defensar el traspàs a la Generalitat de la competència per fer la consulta del 9 de novembre. El resultat està cantat: Espanya dirà que no; que Catalunya no té dret a consultar els seus ciutadans sobre quin futur desitgen: que per més malestar que hi hagi al país aquí no es mou res; que la Constitució és sagrada i que solament es podria modificar si PP i PSOE ho volguessin. Ras i curt, Turull, Rovira i Herrera tornaran amb les mans buides. Alguns insinuen que Rajoy podria oferir a Catalunya alguna mena de solució que s'acostés al Pacte Fiscal que en el seu dia reclamava el president Artur Mas; un model semblant al concert econòmic basc. Rumors. Només són rumors que pretenen desestabilitzar la unitat d'acció dels partits que impulsen la consulta. Rajoy no és Adolfo Suárez, que va tenir la valentia de restaurar la Generalitat Republicana i el seu president, Josep Tarradellas, abans que s'aprovés la Constitució. D'acord que ho va fer per evitar el triomf dels socialistes a les eleccions, però ho va fer i, en aquell moment, va ser un gest valent. Rajoy no s'ha mogut del no.

A les portes de les eleccions europees, i amb una Espanya amatent al debat, el que caldrà calibrar és el grau de bel·ligerància de les intervencions populars i socialistes, i si es deixaran arrossegar per la radicalitat de la líder d'UPiD, Rosa Díez. El to del debat i de les intervencions del dia 8 seran un bon indicador per saber si l'endemà Catalunya tindrà molts més partidaris del Dret a Decidir i de la independència. El risc que tenen populars i socialistes és que per evitar que els seus vots vagin al sac de Rosa Díez (o d'altres) facin intervencions tan poc ponderades que els catalans que dubten sobre benevolència de la consulta acabin veient clar que la talla dels actuals polítics espanyols no permet cap més sortida que votar per decidir.

En el fons, el tràmit del 8 d'abril al Congrés dels Diputats, pot acabar reforçant internament PP i PSOE -"nosaltres no cedirem al xantatge de Catalunya, ni sacrificarem la Constitució, ni permetrem l'escissió d'Espanya", acabaran dient-; i també pot enfortir el front català pel Dret a Decidir -"ho hem intentat, hem anat a defensar el nostre dret, no ens han escoltat, no hi ha res a fer", serà el missatge que quallarà-. El drama de l'actual situació és que no hi ha cap Suárez capaç de negociar no perdre-ho tot, però si que hi han Tarradellas que no estan disposats a renunciar a la dignitat.

La polèmica pel "Boig per tu" de Shakira ha servit perquè el focus internacional encara estigui més pendent de Catalunya. Per cert, que el nom sencer de la cantant és Shakira Isabel Mebarak Ripoll. La seva mare té arrels catalanes. Potser per això, el novembre del 2011, a Barcelona, davant les 18.000 persones que l'aclamaven al Palau Sant Jordi, no va tenir cap problema en proclamar: "Jo també sóc una catalana".

 
 

Comentaris