"Andròmaca i el centaure", de Magí Sunyer

"Esperem que tant Sunyer com aquesta nova col·lecció ens donin més literatura i més lletra"

De vegades toca parlar de contes i és ben agradable de fer-ho. Tanmateix, els volums de narrativa breu poden suposar complicacions a l'hora de sistematitzar, si voleu dir-ho així, el comentari d'unes narracions que es contenen entre coberta i contracoberta.

Avui, per fortuna, com és el cas dels bons volums de narrativa, el cas no és ben bé aquest. Afirma Magí Sunyer (1958), al final d'aquest llibre, «que [les narracions] són el resultat de requeriments d'amics amb finalitats immediates» (p. 139-140). Com a conseqüència d'això, les peces que es recullen en aquest volum comprenen un període de temps que va des de 1992 fins al 2010 i que han estat publicades anteriorment en una diversitat de suports prou diferent. Ara Sunyer les ha recollides totes sota el títol d'Andròmaca i el centaure; en totes aquestes narracions, hi explica històries contemporànies, vives, del temps d'avui, tot i que sovint revestides (o «protegides», com afirma ell) amb mites de prestigi antic. Potser aquesta camisa que cobreix el cos de la narració ens pot semblar distanciada de com és la gent d'avui; però no us enganyeu: per tecnologia que tinguem, avions supersònics, cotxes, electricitat i armes atòmiques que haguem desenvolupat… l'essència humana, per sort o per desgràcia, és exactament la mateixa. El que apassionava Andròmaca apassiona qualsevol ciutadà d'aquest món cada vegada més petit i desigual, i és això, precisament, l'eix comú de les narracions de Magí Sunyer.

Sunyer, que ja ha publicat una quantitat important de títols de poesia, narrativa, teatre i assaig, és professor de literatura catalana a la Universitat Rovira i Virgili i anteriorment han vist a la llum títols, entre d'altres, com Els mites nacionals catalans (2006) i La ciutat nova (2009); ha publicat els llibres de poesia Càntir de llum i de febre (1978), Ginette (1982), Blau. Passió de tango (1986), L'error bellíssim (1993), Mar neta (1996), Arcàdia (1998), I després, el silenci (2000), Conté un secret (2003), Sirventès (2009) i Vacances (2014); les narracions curtes de La serp (1990, Premi Víctor Català 1989); les novel·les A joc de daus (1993), Cactus (1995) i Jim (2010, Premi Roc Boronat 2009); i les tragèdies contemporànies Lucrècia (2005) i Safira (2013, Premi de la Crítica Serra d'Or 2014).

Andròmaca i el centaure, de Magí Sunyer, és el primer títol de la col·lecció de literatura «La Sageta», de l'editorial tarragonina Lo Diable Gros. Esperem que tant Sunyer com aquesta nova col·lecció ens donin més literatura i més lletra, perquè qui llegeix pensa i, en conseqüència, pot acabar esdevenint crític i, per tant, més lliure.

Magí Sunyer
Andròmaca i el centaure
Tarragona: Lo Diable Gros, 2014

 
 

Comentaris