Tenen moltes, moltíssimes, ganes que esclati la violència a Catalunya. Frisen per una foto que pugui demostrar que allò que desitgen d’amagat és veritat. Si el març passat Juan Carlos Girauta, de Ciudadanos, criminalitzava l’Assemblea Nacional Catalana dient que està “organitzant un cop d’Estat” i que la seva presidenta, Carme Forcadell “serà responsable de tot el que succeeixi a Catalunya en termes de violència”, ara ja s’hi han afegit un bon grapat de veus del trident espanyolista que integren els partits de Pere Navarro, Alícia Sánchez-Camacho i Albert Rivera. Tots tres treballen coordinadament i publiciten la mateixa consigna: “A Catalunya hi ha crispació i fractura social”. I com que és mentida i tothom ho sap, intenten fabricar-ne les proves amb el mateix cinisme de Juan Fernando López Aguilar, aquell ministre espanyol de Justícia del PSOE, que l’any 2008 va confessar haver fabricat proves per mantenir a la presó persones que ja havien complert la seva condemna, o que el no menys cínic Mariano Fernández Bermejo, el seu successor, que també va confessar que les proves fabricades contra dues llistes electorals al País Basc eren “per garantir allò que volem: que no puguin concórrer a les eleccions”.
Darrerament ha estat Pere Navarro en persona qui, amb el mateix cinisme, ens ha fet una demostració de com es fabrica una ‘prova’ que doni versemblança a la consigna del trident. Es tracta d’aprofitar la més mínima banalitat o fotesa i sobredimensionar-la a fi que els mitjans de comunicació piquin l’ham i se’n facin ressò amb grans titulars. Ara, certament, gràcies als testimonis, ja sabem que el cop de puny que hauria donat una senyora a Pere Navarro a la porta de la catedral terrassenca, el 27 d’abril, és mentida. Sabem que ni tan sols va ser bufetada, només un suau i lleuger frec a la galta. Però la feina ja està feta. Calia, això sí, convertir mediàticament el copet en un cop de puny perquè fes efecte. Després la màquina ja funcionaria sola: notícia als diaris, imatges als telenotícies, tertúlies a la ràdio, entrevistes arreu… Per cert, algú sap qui és la senyora en qüestió? Com és que després que tots dos estiguessin tranquil·lament asseguts gairebé a tocar durant tota la cerimònia la identitat de la senyora roman oculta? No serà perquè a algú no li convé que parli? No serà que un cop rendibilitzat el fet ara toca oblidar-lo? No hauria de ser precisament el senyor Navarro –si tan terrible fou l’incident i tanta indignació li va provocar–, el principal interessat a saber la identitat de la senyora? Doncs no, perquè l’objectiu ja s’ha cobert amb escreix. Només cal veure amb quina celeritat s’hi han afegit altres veus del nacionalisme espanyol:
- Carlos Herrera, periodista d’Onda Cero: “L’agressió és perquè Navarro no està per la independència.”
- Ramón Tamames, catedràtic d’Estructura Econòmica: “En qualsevol moment esclatarà la violència a Catalunya.”
- Miguel Ángel Rodríguez, exportaveu del govern espanyol: “Els independentistes són persones que agredeixen.”
- Maurici Lucena, portaveu socialista: “La tensió anirà en augment.”
- Loquillo, cantant: “Es vol votar per acabar amb la democràcia; el mateix que demanaven els nazis.”
- Loquillo, cantant: “Hi ha massa converses entre familiars que han acabat amb una bufetada.”
- Santi Rodríguez, portaveu adjunt del PP: “Entenem molt bé Pere Navarro. Si el Govern no hi posa fre, el conflicte anirà a més.”
- Paco Marhuenda, director de La Razón: “A Catalunya la gent t’insulta i t’empeny.”
- Javier Nart, candidat europeu de Ciudadanos: “La mitomania nacionalista ens ha portat a la fractura social.”
- Jorge Fernández Díaz, ministre espanyol d’Interior: “A Catalunya el sobiranisme crea divisió.”
- Joaquim Coll, portaveu de Societat Civil Catalana: “L’argumentari sobiranista afavoreix la crispació.”
- Jordi Cañas, exdiputat de Ciudadanos imputat per un cas de frau fiscal: “El principal problema de Catalunya és un govern irresponsable i uns partits que provoquen la fractura”.
No es pot negar que assedegats, n’estan, de crispació, de fractura social i de violència. Pensen que si la consigna fa fortuna la gent s’ho pot arribar a creure. És allò de la mentida llargament repetida. S’adonen que ni les amenaces, ni la intimidació, ni el catastrofisme no han fet efecte i ara toca activar un element més dràstic del pla previst. Ara toca fabricar un pretext que, a més de difondre una imatge violenta de Catalunya, justifiqui i possibiliti una actuació repressora politicojudicial i que desacrediti i aturi el procés cap a la independència. Tenen pressa i volen solucionar-ho abans del 9 de novembre, data de la consulta. Saben que les urnes només les criminalitzen les dictadures i aquell dia hi haurà massa periodistes i observadors internacionals a Catalunya.
La consigna nostra, per tant, ha de ser justament la contrària: no caure en provocacions, no fer-los el joc. Som a punt de fer els darrers metres del que ha estat una llarga escalada i no ens hem de distreure per més que ho intentin com fa Pere Navarro quan diu que “Artur Mas no pot dubtar que això és una democràcia real”. No és veritat, no és una democràcia. La nació catalana no viu en democràcia perquè està sotmesa a un sistema polític que no és el seu. Per viure en democràcia, Catalunya necessita deixar d’estar sotmesa a les lleis espanyoles i promulgar les seves pròpies lleis. Cap poble no és lliure si no promulga les seves lleis. Catalunya, per tant, necessita una democràcia pròpia, necessita viure en una democràcia catalana.
