Quina nit la d'aquell dia!

"Si l'independentisme escocès guanya la partida caldria que repiquessin les campanes de tot Catalunya"

La notícia ha passat desapercebuda a Catalunya, perquè les bones notícies, segons totes les llengües del continent, no són notícies. Pas de nouvelles, bonnes nouvelles, No news is good news, Nulla nuova, buona nuova, etcètera. (Collons, quina tropa!). Ara diuen que les enquestes –i la tendència– han variat de bon tros a Escòcia, perquè la intenció de vot unionista retrocedeix i ha perdut cinc punts, que ha fet seus sencerets la independentista. Tot i que les dues opcions mantenen una diferència encara important, els analistes han girat amb els sondejos i n'hi ha que avisen que Alex Salmond n'ha de fer de més grosses encara. Que va començar guanyant contra pronòstic, que més a contracorrent encara va aconseguir la majoria absoluta i que ara pot fer el miracle necessari perquè Escòcia sigui més lliure i més digna. Les prevencions espanten el poder a Londres. Afirmen els més malvats que Londres ha permès el referèndum perquè el govern britànic estava segur de guanyar-lo... Sigui com sigui, ni que sigui per excés de confiança i arrogància, allà es vota i allà hi ha democràcia. I les enquestes comencen a canviar com els gira-sols.
 
Dit tot això, ara cal baixar Canal de la Mànega enllà i pensar-ne les conseqüències a Catalunya. Si l'independentisme escocès perd, el sobiranisme català haurà guanyat una batalla. La de la credibilitat, que hauran perdut –si és que encara en tenen– el govern i les institucions de l'Estat a Espanya, que enarboren una Constitució, aprovada sota el pes de la bota i l'ombra del sabre, contra el principi democràtic bàsic que empara qualsevol col·lectiu humà.

Però, i si l'independentisme escocès guanya la partida? Caldria que repiquessin les campanes de tot Catalunya i les banderes blanquiblava i oriflama haurien d'omplir els balcons i els carrers. Les cadenes humanes haurien de tornar a formar-se, de manera improvisada i alegre, com la dansa més bella que es fa i no es desfà. Per una nit, el cava hauria de deixar pas al whisky o s'haurien de combinar com l'aigua del foc i de la vida. Sentimentals? Identitaris? Il·lusos? Estúpids? I tant! I encara més. Perquè, tot i que no ho digui l'actual Estatut, ni ganes, tothom té dret a la felicitat. Ni que sigui per una nit. Quina nit la d'aquell dia! 

 
 

Comentaris