Quin començament...!

"Resulta especialment galdós el sobtat canvi de la portada del setmanari El Jueves que, en qüestió d'hores, va veure desaparèixer el rei i el príncep de la primera pàgina"

Qui escriu els discursos del príncep Felip? Era el govern de Mariano Rajoy qui parlava dimecres d'una nació unida en el primer discurs del príncep després d'anunciar-se l'abdicació del rei Joan Carles? Era el mateix príncep qui s'expressava? Era la Casa del Rei, atès que el príncep no disposa d'una infraestructura pròpia, més enllà del seu secretari?

El mateix dia que el futur Felip VI començava a prendre forma a Leire, la reina d'Anglaterra llegia a Westminster el discurs amb què s'obre l'any parlamentari britànic. El text estava escrit des del començament fins al final per David Cameron i Nick Clegg. Com cada any, la reina es limita a donar veu al primer ministre de torn. Els anglesos van observar com Elisabeth arribava al Parlament en la seva carrossa últim model i amb una llarguíssima capa d'ermini, però sabien perfectament que l'autèntica reina acabava aquí, que ni una línia de les que es disposava a llegir era responsabilitat seva.

En canvi, el príncep va fer dimarts un dels discursos més transcendents que ha pronunciat fins ara. I no tenim ni idea de qui l'inspira i qui l'escriu. No hi ha dubte que el text ha passat per nombrosos despatxos, que s'han calibrat cadascun dels adjectius i cadascun dels silencis. Però qui n'és el responsable últim? A qui representa? Pensa recuperar el príncep el paper d'àrbitre que li reserva la Constitució i que el seu pare va fer saltar pels aires?

De moment, la dinàmica de comunicació continua tan espessa com sempre. Diuen que el cap de la Casa del Rei, Rafael Spottorno -aquest senyor amb categoria de ministre que ha fet una única roda de premsa des que va arribar el 2011 al càrrec-, va treballar a fons els telèfons al llarg de dilluns per garantir una cobertura sense arestes -ni Corines- de la històrica abdicació als principals mitjans espanyols. Tant s'ho va treballar que l'endemà els quioscos exhibien una unanimitat realment espectacular. En el reguitzell de despropòsits informatius, però, resulta especialment galdós el sobtat canvi de la portada del setmanari El Jueves que, en qüestió d'hores, va veure desaparèixer el rei i el príncep de la primera pàgina on van quedar substituïts pel líder de Podem, Pablo Iglesias. La paraula censura cremava ahir a la redacció del setmanari...

Mal començament. Moltes coses estan canviant i algunes no canvien gens. Encara que no ho sembli, també la monarquia ha constatat que els efectes de la present crisi no han respectat ningú. Si més no han entès que ningú té la feina assegurada, ni tan sols un rei -de fet, hi ha feines que semblen gairebé impossibles d'explicar en ple segle XXI-. Per tant s'hi hauran d'esforçar molt més si realment volen convèncer la seva clientela, i hauran de començar a canviar dinàmiques que resulten tremendament preocupants. De moment, però, gairebé tot segueix igual. 

 
 

Comentaris