Té un punt d’admirable la sincronia amb què treballen l’unionisme i els mitjans de comunicació de Madrid. Fins i tot quan adjudiquen als altres característiques que es contradiuen entre si de forma flagrant i simultània. La càtedra espanyolista ha dictat, per exemple, que Quim Torra és un supremacista xenòfob perillosíssim, contra el què s’haurà d’actuar de forma ràpida i contundent. Però, en paral·lel, també afirmen, solemnement, que no pinta res i que només és un simple titella en mans de Puigdemont, sense idees pròpies ni marge d’actuació. És un ogre terrible o no és ningú, en què quedem?
El cas és que, abans i tot de ser elegit, Quim Torra ja s’ha fet un lloc en l’altar de la missa negra catalanòfoba. Els insults són massius i un grapat de tuits -esborrats, però rescatats del magatzem de cremes antiedat- són raó suficient per desqualificar Torra com a possible interlocutor. La forma més efectiva de negar el diàleg és inhabilitar l’interlocutor. Aquí, serà Molt Honorable; allà, un leprós polític.
No ho tindrà fàcil, el president Torra. Però, al capdavall, tractant-se de política, l’única cosa seriosa que pot ser un català és ser un català com cal. I això que deia Eugeni Xammar Quim Torra ho sap més que ningú.
