Quim Torra i una llum al final del túnel

"Ara es tanca una incògnita i se n'obren d'altres, això és evident. Però també s'enceta un periode d'esperança que connecti les institucions catalanes amb l'acció exterior, política i judicial, de l'exili"

Quim Torra és un intel·lectual solvent, una persona compromesa amb el país, un professional independent i, el que és més important, encaixa, justament, en el perfil transversal que demana la situació d'interinatge polític a què obliga l'actual context del país. Torra és un especialista en el periodisme català de l'època de la República, d'aquella Catalunya que, d'alguna manera, vol ser reconstruïda després de l'arrasament polític que va implicar la successió de la Guerra Civil, la dictadura franquista i la transició cap al règim actual.

 

Torra, a més, ha estat al capdavant d'una institució tan simbòlica com el Born, un centre d'irradiació cultural que ha aconseguit popularitzar la resistència catalana a la Guerra de Successió. No només això, un equipament com el Born s'ha fet un lloc en l'agenda cultural de Barcelona en bona part gràcies a l'impuls que va significar la seva direcció, entusiasta i ben orientada.

 

 

Ara es tanca una incògnita i se n'obren d'altres, això és evident. Però també s'enceta un periode d'esperança que connecti les institucions catalanes amb l'acció exterior, política i judicial, de l'exili. Hi ha llum al final del túnel.

 

Comentaris