Qui tem a Vox?

"Si no tenim res, si tot és tan dolent, retallat i opressor, per què hauríem de témer l'arribada al poder d'un partit com VOX?"

Fa uns dies Santiago Abascal va reunir prop d'un miler de joves en una discoteca de Madrid. El propietari del local assegura que hi havien demanat l'entrada moltes més, però que l'aforament era el que era. Podria considerar-se una enquesta pel que fa el resultats a Madrid? En el seu temps ho va ser per a les Noves Generacions del PP.

 

Dins de la sala noies entorn els vint anys explicaven a algun periodista per què no estaven d'acord amb l'actual llei de violència de gènere. Tot i que compartien l'objectiu, entenien que el seu automatisme a partir de la denúncia deixava indefensos homes que podien ser el seus germans, els seus fills o els seus pares en el cas de ser innocents. Així vist el tema,  si un partit com VOX arribés a ser determinant per a la governabilitat, voldria dir que una llei com aquesta, que per a una part de la societat encara es queda curta, ha despertat en altra tanta gent una forta reacció de rebuig. Es podrà dir en aquest cas masclista a la dona que pensi així? Aleshores potser també s'hauria de titllar de masclista la que canta i balla, sentint-se en fer-ho "empoderada", certes exitoses cançons llatines que retraten les dones reduïdes a poc més que artefactes per al plaer dels homes. 

 

 

En un plànol més general es podria aplicar la contradicció a les reivindicacions independentistes. Si l'Aznar de la majoria absoluta va fer créixer ERC i després CiU es va esmicolar debatent-se entorn si calia o no superar-los en sobiranisme, de resultes de tot això més tard es va produir la victòria d'un partit sorgit contra les "veleitats nacionalistes del PSC", però que després es va menjar a part de l'electorat del PP i que ara veu amenaçada la parròquia per la irrupció d'un partit que "diu les coses que ells no s'han atrevit a dir i les que el PP s'ha oblidat de defensar".

 

Entre les propostes de VOX es troben l'eliminació de l'estat de les autonomies  o la clausura dels mitjans de comunicació públics a Catalunya. Cap de les dues és més de dretes o d'esquerres que les seves contràries, per molt que es vulgui argumentar altra cosa. Seria tant com dir que ho són la França centralitzada o els EUA on els mitjans públics juguen un petitíssim paper. Però potser davant d'aquestes eventualitats, que sols foren possibles si VOX arribés a governar, serem capaços de reconèixer que, malgrat tot el que es diu, el nivell de l'autogovern de Catalunya en el temps present és molt més gran que el que s'ha tingut mai. Si no tenim res, si tot és tan dolent, retallat i opressor, per què hauríem de témer l'arribada al poder d'un partit com VOX?

 

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?