Qui té por de Josep Anglada?

"Avui podem assegurar que la deriva ecologista i neohippy de l'esquerra catalana és la que foragita els seus electors tradicionals cap a posicions radicals contra la immigració"

Sorprèn la campanya que documentats líders d'opinió han orquestrat els últims dies contra l'alcalde de Vic a propòsit de la polèmica sobre l'empadronament dels immigrants sense papers.

Deia divendres Joan Tapia a El Periódico: La por a Anglada ha fet cometre a Josep Maria Vila d'Abadal un greu error. Quan els demòcrates compren les receptes de l'extrema dreta només la legitimen. I si després les retiren (el decret de Rajoy del 1997 és claríssim), la legitimen i l'encoratgen. Alguns analistes deien que Vic obria un debat. Fals. Ha obert un concurs demagògic sobre una cosa seriosa i ha donat més notorietat a Anglada.

La tesi de Tapia resumeix amb precisió la premissa falsa de la qual parteix l'entorn mediàtic que envesteix l'alcalde de Vic: Josep Maria Vila d'Abada té por a Josep Anglada.

M'he referit alguna altra vegada en aquest mateix espai a un estudi que observa amb detall l'evolució del vot de Plataforma per Catalunya a Vic des de la seva creació. El treball demostra per primera vegada que el votant de la plataforma feixista prové principalment de l'esquerra tradicional juntament amb l'abstenció.

Josep Anglada recluta suports de les classes treballadores, no de les acomodades. Anglada s'aprofita del votant clàssic de l'esquerra obrera, de qui conviu directament amb la immigració, de qui sent amenaçat el seu lloc de feina per l'arribada de ma d'obra més barata i sovint més qualificada. Desenganyem-nos: la hipòtesi que planteja que els electorats de la dreta més rància i del nacionalisme més proteccionista són els que alimenten partits com la Plataforma per Catalunya és falsa del tot. Avui podem assegurar que la deriva ecologista i neohippy de l'esquerra catalana és la que foragita els seus electors tradicionals cap a posicions radicals contra la immigració.

Aquesta circumstància que alguns eviten observar forma part de les claus per comprendre la bel•ligerància dels atacs contra Vila d'Abadal i el seu equip de govern.
L'alcalde de Vic impulsa noves formes de regular la immigració amb la tranquil•litat del que només pensa en el benestar col•lectiu. Encertades o no, les tesis de Vila d'Abadal són una aposta arriscada sobre les que cal reflexionar. I atrevir-se a plantejar-les no té res a veure amb la xenofòbia. Vic ha estat el perfecte exemple de com una ciutat pot treballar en favor de la convivència i la integració dels ciutadans nouvinguts. No en va, la capital d'Osona ha donat filles tan il•lustres com les escriptores Najat El Hachmi –premi Ramon Llull de literatura- o Laila Karrouch, per dir-ne només dues.

L'esquerra obrera clàssica tem la immigració. No li té por per xenòfoba, sinó per pur instint de supervivència. L'esquerra ecologista tem Josep Anglada. Li espanta el forat de vots que li provoca i li anul•la el poc marge de maniobra que li quedava.
Els insults i la campanya de desqualificacions de què és víctima qualsevol que s'atreveixi a proposar regulacions més clares sobre la immigració només és fruit d'aquesta por. En definitiva, és com si parléssim de bèsties. Decideixen atacar quan senten a prop el perill.

 
 

Comentaris