No hi ha res que em reventi més que una persona que fa veure que és demòcrata, lloant la força de la gent, mentre va estirant fils per darrera per exercir el poder. Aquestes persones, i ja sabeu qui són, es creuen més llestos que tu i jo i pensen que només ells tenen la capacitat de decisió. No només s’equivoquen, fan un mal terrible a l’organització que diuen intentar protegir. Sobretot en una organització assembleària com vol ser l’Assemblea Nacional Catalana.
Hi ha una sola manera de vence’ls: votant renovació. L’Assemblea és una entitat poderosa justament per la seva base, la gent. Gent que penca incansablement des de les territorials, sectorials i exteriors, que tenen idees creatives i que fins i tot més important, inverteixen el temps i energia en fer-les realitat. Aquesta gent, porten un granet de sorra cadascú, mai no demanen de quin partit és ningú, no esperen que un altre faci la feina, sinó que la fan ells mateixos. Aquesta és l’Assemblea que venero i que estimo.
Jo no vull donar-me de baixa de l’Assemblea. No vull tampoc que tu ho facis. No vull que guanyin els “cireraremenaires”. No vull deixar de creure que la gent ens podem organitzar voluntàriament sense buscar cap altre objectiu que la llibertat del nostre país.
Però tampoc vull que ningú utilitzi l’Assemblea com la seva pròpia màquina de poder. No vull que la facin callar a conveniència. Ho intenten i a vegades ho aconsegueixen. Ho he vist en primera persona. Ho hem vist tots en primera persona i amb conseqüències terribles.
Segurament ara no és el moment de detallar aquestes conseqüències però cal que les tinguis presents mentre pensis en el teu vot al Secretariat. En cada moment d’aquest procés, la gent ha hagut d’assegurar que els polítics—molts amb molta convicció i compromís, i també interessos i obligacions propis—complissin les seves promeses. Quantes vegades hem sortit al carrer per exigir un referèndum no a l’Estat sinó al nostre propi govern? Jo vull una Assemblea valenta que demani tres milions de vots al referèndum i que no es conformi amb un, que ocupi les escoles no a remolc quan tots ja hi eren sinó des del primer moment, que utilitzés la força de l’Assemblea per exigir el compliment del compromís de la declaració una vegada guanyada el referèndum enlloc de suggerir la convocatòria d’eleccions.
Com ho fem doncs per protegir l’Assemblea de forces partidistes? No és suficient, ni francament útil, al meu entendre, limitar-nos a fer fora “la gent de partit”. Hi ha molta gent que sempre vota el mateix partit que no ha estat mai militant. Aquests doncs es quedarien? Molta altra gent que és militant però que pensa independentment, o que prioritza la independència. Aquests van fora? Els qui volem foragitar de l’Assemblea són els que ens volen controlar a la resta pels seus propis interessos personals o de partit. Aquests sí que els hem de fer el gran acomiadament.
Jo no us faré una llista de recomanacions. No sóc ningú per dir-vos a qui heu de votar. No us fieu de ningú que vulgui apropiar-se del vostre vot. Si us plau, aquesta vegada, no copieu la llista de ningú més. Si l’única informació que tenim és el currículum de cada candidat, fem-la servir. Repassa el llistat i fes les teves pròpies decisions.
L’única manera de recuperar l’Assemblea és votant renovació. Vota els pencaires. Vota els que només es coneixen dins la territorial perquè van a totes les reunions i tenen bones idees. Vota els independents. Vota la independència.
Telemàticament, per ara, desitjo que ho allarguin, tens fins les 23:59 d’avui mateix. O vota demà presencialment.
