Qui està fora de la llei

"L'únic pròfug de la justícia a l'Estat espanyol és el mateix president d'un partit processat en diverses causes"

Un cop els candidats electes el passat 21 de desembre hagin pres possessió de les seves actes, el Parlament passarà a triar un Govern. La investidura del president podrà fer-se per via telemàtica, atès que no hi ha norma que ho prohibeixi. El govern espanyol, l'oposició unionista (Cs, socialistes i populars), els mitjans de comunicació, l'IBEX-35, que formen el mateix front reaccionari del bloc del 155 (B155) ho neguen. Els tertulians que tenen en nòmina també ho neguen. Igualment ho neguen els lletrats del Parlament.

 

Però la decisió ha de prendre-la el mateix Parlament en ús de la seva sobirania, no vinculat per cap de les instàncies anteriors. I és perfectament legítim i legal que el Parlament decideixi procedir a la investidura telemàtica del president Puigdemont. Si tal cosa es produeix, Mariano punt Rajoy avisa que ho impedirà a través dels poders de l'article 155, que seguirà en vigor. Preveu tals poders l'article en qüestió? En absolut. Llavors, per què impedeix la investidura telemàtica de Puigdemont?

 

Perquè li dóna la gana, i torçant el significat de la norma.

 

No hi ha cap fonament legal ni racional per impedir la investidura telemàtica i la prova més evident és que pot donar-se de fet en contra de la voluntat originària del Govern que ja havia anunciat que s'oposaria a la decisió del Parlament. En comprendre que això és absurd i que no pot oposar-se a la decisió en si mateixa, el govern ha desplaçat la seva negativa a l'aplicació de la decisió. El Parlament pot decidir la investidura telemàtica, però Rajoy no ho permetrà perquè no li dóna la gana.

 

No hi ha una altra raó. L'aplicació del 155 és pur despotisme, arbitrarietat i dictadura personal del president dels sobresous. El decret d'aplicació del 155 diu que aquest quedarà sense efecte quan sigui investit el president de la Generalitat. La manera d'evitar-ho és no acceptar la investidura, donar-lo per no investit i sostenir que només s'admet la investidura presencial sempre perquè a ell li dóna la gana.

 

Forma part del saber convencional constitucional a Occident que les Constitucions són frens al poder o no són res. Amb l'article 155 queda clar que la Constitució de 1978 no és res ja que ella mateixa s'anul·la a través d'un dels seus articles que la deixa en suspens i elimina les traves al poder despòtic d'un sol individu. El 155 en el fons i encara que pugui semblar absurd, és un article anticonstitucional si bé no és l'únic absurd que conté aquest document tan lloat en els discursos com inoperant a la pràctica.

 

Per a res serveix una Constitució que permet un poder absolut en mans de qui no té escrúpols de tiranitzar una nació sotmesa per la força bruta a base de saltar-se els resultats de les eleccions, perseguir impunement les persones, destituir governs democràticament escollits i tancar parlaments al seu capritx, sense donar explicacions a ningú. L'ajuden en la sinistre obstinació uns mitjans comprats i sotmesos als seus designis i uns jutges amb una actuació que coincideix en la línia de persecució inquisitorial dels adversaris del poder polític al servei del qual estan i per la impunitat vetllen, com aquest Tribunal Constitucional que suspèn la comissió de la Generalitat encarregada d'investigar la brutalitat policial de l'1 d'octubre.

 

Fins aquí l'Estat de dret del B155 del triumvirat Rajoy, Sánchez, Rivera, disposat a restaurar el franquisme en tota la seva sòrdida misèria.

 

 

Diu Rajoy que el pròfug de la justícia Puigdemont ha de retornar a Espanya a la investidura presencial. És una consideració típicament farisea ja que es tracta d'un parany per detenir il·legalment, com està passant amb els altres presos polítics, i tot seguit exhibir-lo com un trofeu en un acte de venjança que convertiria el franquisme del B155 en pur feixisme. Vol humiliar Catalunya encadenant en públic al seu màxim legítim representant. La presència de Puigdemont a Bèlgica, fora de l'abast de l'arbitrarietat espanyola, és la prova més contundent de la deriva dictatorial, franquista de la situació política a Espanya i Catalunya.

 

Puigdemont no és un pròfug de la justícia. L'espanyola va retirar l'ordre de cerca i captura en el seu dia, sabedora que la justícia belga, que sí que correspon a un Estat de dret i no a una dictadura com aquí, no concediria l'extradició o i si la concedia, impediria que se li jutgés pels delictes que uns jutges complaents s'inventen al servei del poder polític.

 

En realitat, l'únic pròfug de la justícia a l'Estat espanyol és el mateix president d'un partit processat en diverses causes, amb més de 1.000 processats, entre ells tres exministres, acusat de cobrar sobresous de la caixa B del partit i d'avalar les comptes d'un presumpte delinqüent a Suïssa. Igual que l'única il·legalitat estan cometent-la un govern i uns jutges que impedeixen el normal funcionament d'unes institucions quan el resultat de les eleccions no és el que ells volen.

 

Comentaris