Qui és el responsable?

"Estic convençut que alguns si aquesta accident de Castelldefels s'hagués produït sota un govern del que ells anomenen les dretes ara estarien demanant iradament dimissions i comissions d'investigació"

Després de l'accident terrible de Castelldefels, amb tretze morts atropellats pel tren, el president Montilla va fer unes declaracions on deia clarament que havia estat un cas d'imprudència. Que la responsabilitat principal de l'accident la tenien els qui van voler travessar les vies, abans d'esperar-se una mica per fer servir el pas soterrani. Hi estic fonamentalment d'acord. Crec que hi ha encara moltes coses a fer per millorar el pas dels trens pel mig de les ciutats del país. Però que el primer que s'ha de demanar és responsabilitat a les persones, i que no facin una cosa tan òbviament perillosa, prohibida i evitable com travessar les vies.

De tota manera, aquest diagnòstic d'imprudència temerària –que comparteixo- entra en contradicció amb el discurs que s'ha estat fent durant molts anys, des de sectors ideològics pròxims al president, que menyspreaven la responsabilitat individual –que és el contrapunt de la llibertat individual- i posaven tot l'èmfasi en la responsabilitat, i l'autoritat, de les administracions, dels poders públics, de l'Estat. Durant molts anys, aquell qui ha dit en veu alta que certes coses –els accidents de trànsit, per exemple- només es podien evitar amb civisme i exercici de la prudència i la responsabilitat individual han estat motiu d'escarni i de caricatura. Quan el president Pujol –o el president Maragall- han dit que hi ha coses que són responsabilitat de la gent, no de les administracions, s'ha proclamat i s'ha escrit que això eren sermons impropis d'un polític amb responsabilitats institucionals, que amb aquests discursos el que feien els president era escapolir-se de les seves obligacions i responsabilitats i que el que havien de fer aquests presidents era posar més semàfors, arreglar carreteres i enviar policies. Els ciutadans no tenen cap obligació, cap responsabilitat i per tant cap llibertat de decidir. Són les administracions les que tenen el monopoli del bé comú, tota l'autoritat i tota la responsabilitat.

Encara avui, en el combat necessari contra els accidents de trànsit, la filosofia és que això és responsabilitat de l'administració, i que no s'ha de confiar en la responsabilitat individual dels ciutadans, sinó fer-los anar pel recte camí. És l'administració la que ens diu a quina velocitat podem anar, la que situa radars arreu, la que controla i planifica. Pel nostre bé, és clar. No hi ha ni cap confiança ni cap apel•lació a la responsabilitat individual.

Avui, després de l'accident de Caselldefels, hi ha moltes persones de sectors ideològics pròxims a l'actual administració que es queixen de les ganes que tenen alguns –diaris, sectors de l'opinió pública- de carregar els neulers de tot al govern. És allò del Piove? Porco governo! I tenen tota la raó. Ara. No la tenien quan alguns d'ells aplicaven des de l'oposició aquesta mateixa tècnica o quan proclamaven que les administracions paternals s'havien de carregar totes les responsabilitat damunt de les espatlles i deslliurar de tota responsabilitat al ciutadà individual. Ara tenen tota la raó. Però estic convençut que alguns –sincerament, no crec que fos el cas del president Montilla-, si aquesta accident de Castelldefels s'hagués produït sota un govern del que ells anomenen les dretes ara estarien demanant iradament dimissions, compareixences i comissions d'investigació.

 
 

Comentaris