És sobradament conegut que el món de lletres té dos pics de volum de producció, distribució, promoció i comercialització. Un, és clar, és el rei de l’any literàriament parlant. L’altre pic és l’auge del consumisme desmesurat de Nadal. Tot i això, que malauradament sembla que no es pugui combatre gaire, podem trobar-hi punts positius: novetats a les prestatgeries, excusa per aconseguir-les i, sobretot, i més important encara, en lloc de deixar-nos endur per la torrentada del consum subjugat al Nadal-compra-andròmines… podem abonar el terreny del pensament. I, anat a comparar, el llibre guanya de carrer. És difícil prescriure i descriure quan es publica tant i alhora, però intentarem que títols com els que segueixen tinguin suc i gust.
Francesc Serés, La pell de la frontera (Barcelona, Quaderns Crema, 2014). Una obra que no és literatura en el sentit estricte, però sí amb tots els ingredients de la seva narració. Malgrat que no fa ficció, descriu, viu i reflexiona sobre què ens fa ser diferents culturalment. I per quins motius establim fronteres mentals els uns amb els altres.
T.S. Eliot, Poemes 1925-1930 (Martorell, Adesiara, 2014). Un clàssic de les lletres anglosaxones que Adesiara, com sol fer, ha posat en circulació en una edició acurada.
Maria-Mercè Marçal, El senyal de la pèrdua (Barcelona, Empúries, 2014). La poeta barcelonina va recollir en un volum unes cartes plenes de vida i de lliçons d’humanitat. Paradoxal, però cert, i evidentment amb molta ànima.
Llorenç Villalonga, El cicle de Bearn (Barcelona, RBA La Magrana, 2014). Un dels autors més cèlebres de la literatura catalana, el mallorquí Villalonga, va ser autor d’un seguit de novel·les que descriuen la realitat social classista i que, ara, s’han editat en un sol volum.
Eduard Márquez, Vint-i-nou contes menys (Empúries, 2014). Per als amants de la narrativa —especialment breu— hi ha aquest volum de narrativa breu: àgil, d’acció condensada i precisa. Márquez, que ja havia publicat aquests contes, els ha seleccionat, ha reescrit i reordenat. El resultat mereix més que aquestes quatre línies. De lectura molt recomanable.
Com a totes les tries, aquí falten obres; trieu, remeneu, i busqueu el llibreter de capçalera. I si és de proximitat, encara millor. Ningú com aquests professionals us atendrà perquè, per a mi, tota la resta, són magatzems industrialitzats (malgrat que, segur, en alguns casos tenen excel·lents professionals).
Bones lectures. Ah, i tot sigui dit de passada, bon solstici d’hivern.
