Què volen aquesta gent?

Viatgem massa depressa pel temps. O potser és que no ens movem i el temps juga amb nosaltres amb caprici

Dissabte vam tornar a viure massa emocions amuntegades: se'ns van barrejar, en un sol dia, la contundència del present, la incertesa del futur i el retorn del passat.

 

Caldrà, sigui dit de pas, anar pensant com ens ho farem per poder anar reparant tot aquest desbordament de barreja d'escenaris temporals en els nostres dies, tot aquest desbordament d'emocions i de sentiments. Caldrà pensar com aquesta intensitat impregna el dia a dia, també, la generació de nenes i nens i de joves que està vivint tot això des de fa setmanes de prop, als carrers, a casa, a la televisió, i que intueix i percep que la realitat dins la qual creixia canvia, es mou a diari i a batzegades.

 

Dissabte, poc després de migdia, vam rebre un resum del passat immediat i un anunci de futur pròxim. Hores després, a la tarda, amb molta vida estesa pels carrers, vam fer un viatge al passat. Allà, als carrers, quaranta anys després, Maria del Mar Bonet tornava a cantar "Què volen aquesta gent?".

 

Viatgem massa depressa pel temps. O potser és que no ens movem i el temps juga amb nosaltres amb caprici, perquè de sobte podríem plantar-nos al segle XVIII, quan dècades abans que es declaressin les independències de les colònies americanes es van aplicar les anomenades Reformes Borbòniques. En un context de crisi de la institució monàrquica i de necessitat d'aplicació de lleis de lliure comerç impulsades pel liberalisme, els Borbons van tornar a mirar-se Amèrica i van intentar recuperar-ne el control. Tres grans àmbits de mesures constituïren aquelles reformes: la militarització del territori, l'enviament de funcionaris des de la península −amb la conseqüent pèrdua de potestats per part de les autoritats locals, criolles− i l'aplicació de noves dinàmiques i mesures econòmiques que també debilitaren els criolls.

 

Què volia, aquella gent? Tres segles després de la conquesta i de la colonització d'Amèrica tornaven: a recentralitzar.

 

Malgrat que la independència no havia estat mai el projecte polític del poder, la incidència de la corona mitjançant els seus funcionaris en els assumptes administratius colonials i la política d'invisibilització dels criolls va donar lloc, finalment, a l'articulació d'un exèrcit emancipador.

 

 

És així.

 

Ah!, per cert: de les dones que hi van ser, volent una realitat més humana en plena crisi i enfrontament de poders, de les dones que després van pensar humanament les noves nacions i en feren conferències, literatura i diaris... la història no n'ha dit quasi bé mai res. Tot just ara, que cada cop som més dones que les volem conèixer, les estem retornant a la realitat i podem moure'ns d'una història d'enfrontaments.

 

És així.

 

Comentaris