A la zona friquihappyflowers de Massachusetts on abans vivia, hi ha molta gent de moltes creences diferents. N’hi ha que celebren, en aquesta època de l’any, Nadal, Hanukkà, Kwanzaa i tots tres alhora. La meva preferència en aquestes dates sempre ha estat per celebrar el solstici. Hi ha un parc natural molt bonic a la vora, on recullen durant la tardor tot de branques i brossa arbòria, i fan una foguera que fins i tot guanyaria el respecte d’aquests amants del foc que ara tinc la sort de tenir per veïns. Venen gent de tota la zona per cantar, recitar poesia, i fer xocar les banyes dels rens en una dansa tradicional, acompanyada per l’Abbots Bromley. Mirem les estrelles, ens escalfem amb el foc, i celebrem el dia més curt i la nit més llarga de l’any.
Jo sempre miro el solstici com el cim d’una muntanya i l’endemà com el primer pas cap a la vall. El solstici d’estiu, amb tota la seva efervescència i esbojarrament, també té un toc de tristesa: a partir d’aquí, la llum minva, anem cap a la tardor, l’hivern, el gris, el fred, la foscor. Però el solstici d’hivern, enmig d’aquest estupor gebrat, tot fred i mig mort, és paradoxalment el contrari. A partir d’aquí, la llum creix, anem cap a la primavera, l’estiu, el sol, la calor, el groc. A partir del solstici, el 21 de desembre, amb cada dia tindrem cada vegada més llum, més claredat.
Poca broma, que nosaltres aquest solstici de 2017 tenim la força per a decidir si anem cap a la llum o cap a la foscor política. Amb cada dia que passa, veiem com ens volen tancar a tots a la presó. La setmana passada, van detenir un treballador d’una empresa privada presumiblement per complir un contracte amb el govern democràticament elegit d’aquest país. Ens volen fer tenir por, de fer creure que viurem sempre en un mon gris i trist i hivernat. I no pararan aquí. Un estat que és capaç d’embargar les cases particulars de líders que van complir les seves promeses electorals és un estat que encausarà set-cents alcaldes per haver facilitat votar per la democràcia, que imputarà tot el secretariat de l’Assemblea per sedició, que buscarà cada persona que es va comprometre l’1 d’octubre a treballar dotze hores a les meses electorals malgrat l’amenaça de multes de 300.000 euros del fiscal espanyol. Vindran a per mi i vindran a per tu.
A Fonollosa, els antiavalots van entrar al poble l’1 d’octubre, i la meitat d’ells, amb l’ajut d’una infiltrada, van anar a buscar l’urna amagada. L’altra meitat va començar a carregar contra la gent. Van tirar una senyora gran a terra i se li va trencar el radi. Per què atonyinen la gent?, per què entren a l’Ajuntament i comencen a trinxar-ho tot si ja saben on és l’urna? Si ja l’han confiscada! Perquè, més que parar la votació, volen fer entrar por a la gent. A Menàrguens, la gent va fer un passadís per als policies perquè poguessin entrar al col·legi sense pegar a ningú i van pegar igualment. Ens volen atemorits, grisos, hivernats. Però passa una cosa. La gent afronta la seva por, i continua. Busca el sol, busca el groc, i el troba.
Aquests dies em diuen que la gent està cansada, trista, confusa. No m’ho crec. Penso que sabem exactament què afrontem. I que no volem viure constantment a l’hivern, en la grisor. Els que no són necessàriament independentistes també saben que ara és un moment clau de la nostra història. Ells van veure com l’Estat pegava als seus germans, als seus veïns i no van quedar-se parats. Es van posar al costat dels indepes per insistir a viure en democràcia. I el dia 3, vam sortir com un sol poble a defensar les nostres institucions.
Estem arribant al cim, a la nit més llarga. Cada dia veiem com enfosqueixen el nostre món. Un altre detingut, un altre imputat, una altra multa, un altre embargament, un altre atac feixista, una altra sentència absurda de la Junta Electoral, un altre color prohibit. Ja no va d’independència, va de democràcia. Des de l’1 d’octubre, sabem que l’única resposta de l’Estat és la foscor, la violència, policial o judicial. No ens volen escoltar. Ens volen obliterar. Ens volen atemorits. Ens volen callats i grisos.
Però nosaltres busquem la democràcia. Busquem el sol. Visca la República groga. Després de la nit més llarga, votem perquè torni la llum.
