La consulta del 9-N serà una consulta estranya perquè el govern espanyol l’ha impugnada. Des del moment que l’Estat es va oposar a la votació, aquesta ja no s’ha pogut equiparar a la d’Escòcia o a les dues que s’han celebrat al Quebec. Amb la impugnació, la consulta ja no és que no tingui valor jurídic, sinó que tampoc els resultats tenen validació internacional, perquè els partidaris del No no hi volen participar. Què fer en aquesta situació? Celebrar-la igualment vulnerant la suspensió era una possibilitat teòrica, si no fos que la majoria d’Ajuntaments -de tots els colors polítics- van mostrar passivitat i ni tan sols van enviar a la Generalitat les dades dels locals. I això que pocs dies abans 800 alcaldes es van concentrar al palau de la Generalitat i van cridar independència. D’exemples així aquests dies se n’expliquen diversos. I això, recordem-ho, era quan encara s’intentava una consulta que ja no era com l’escocesa perquè no tenia validació internacional. El president Artur Mas ha proposat una sortida sobre la base de posar les urnes i votar, mirant que no existeixi cap decret ni cap document al qual el govern es pugui agafar per recórrer. La repercussió del nou 9-N és la mateixa que tenia l’anterior model després de la suspensió del TC. Pot sorprendre l’enrenou polític que s’ha produït amb tan poca diferència entre una consulta i l’altra, però cal tenir en compte que a Mas l’acció de desencallar el 9-N li ha sortit bé i li ha donat la iniciativa política. De mica en mica els partits s’acomodaran al nou escenari. De què serveix una consulta així? Doncs pel monumental impacte polític que té. És una convocatòria d’urnes oficial i és un desafiament en tota regla a l’Estat. Si Catalunya aconsegueix fer amb gran participació una consulta d’aquestes característiques haurà fet un pas decisiu cap a la independència.
- CA
