Després de cada victòria i mostra de força de l’independentisme, apareix la ràbia de l’Estat. La manifestació ‘Wake Up Europe’ d’aquest dijous a Brussel·les ha tornat a posar de manifest aquesta manera de fer i ser tan típica del govern espanyol, que en aquesta ocasió s’ha expressat en forma d’indignació i queixa contra la policia belga -l’eurodiputat del PP Esteban González Pons els ha demanat explicacions per haver xifrat en 45.000 les persones que es van manifestar a Brussel·les exigint la llibertat dels presos polítics i donant suport al Govern a l’exili-, i també en forma de surrealisme i ridícul -la vicepresidenta espanyola ha arribat a dir que els catalans que es van manifestar a la capital ho van poder fer “gràcies al seu DNI espanyol”-.
Tot això només indica que la manifestació de Brussel·les va ser un èxit absolut. Milers i milers de catalans van aprofitar els seus dies de vacances per desplaçar-se de maneres ben diverses -en alguns casos durant llargues hores- fins al cor d’Europa per recórrer uns carrers desconeguts sota una pluja, fred i vent que van aconseguir transformar en escalf cap a Carles Puigdemont i els quatre consellers que són amb ell a l’exili, i també en una alenada de suport cap els presos polítics. Un moviment que va deixar impressionada la premsa belga, que unànimement destacava que havia estat “la major manifestació durant anys a Brussel·les”.
El que porta fent el moviment independentista català des de fa cinc anys és l’onada democràtica més aclaparadora i apassionant dels darrers temps a Europa. I és per això que l’Estat espanyol ha engegat la maquinària de l’odi, la violència i la repressió: per la seva falta de projecte i de capacitat il·lusionant per a una Catalunya que no vol estar sotmesa a la arbitrarietat d’un Estat sense límits, fins i tot disposat a fer el ridícul per aconseguir els seus objectius -com és el cas de la retirada de l’euroordre de detenció contra Puigdemont i els quatre consellers que són a Brussel·les-.
Que la resposta de Madrid a milers de catalans que recorren més de 1.000 quilòmetres per manifestar-se en un país que no és el seu, sigui simplement l’anacrònic “Qué pone en tu DNI” respon també perfectament a la pregunta de per què volen independitzar-se els catalans.
