Un dels problemes més palesos en una societat malalta és no saber distingir entre els amics i els enemics. Aquesta sensació la tinc no sols en el cas evident del País Valencià (del qual els valencians diem que si fóssim negres votaríem el Ku-Klux-Klan…), sinó també en el cas del Principat. Veig, no sense estupefacció, un descrèdit dels qui pensen com tu o de manera molt semblant, i en canvi una tèbia repulsa dels qui t’escanyen.
Alguns lectors d’aquesta columna m'”exigeixen” que parli malament d’Esquerra Republicana. I ara! Ho diuen convergents, suposo, i ho diuen pel pacte amb els socialistes. Un pacte que ha estat decebedor, malgrat que els qui som independents de debò teníem l’esperança que aprendríem, com tants països europeus, la cultura de la coalició. També vaig quedar desolada amb el pacte de Convergència amb el PP, i , després, de la foto de Mas amb Zapatero. En cap d’aquests moments, però, he pensat que Mas és el meu enemic, ni ho és Convergència ni ho és Esquerra. Han tingut polítiques diferents, algunes amb mals resultats, però els qui clamem perquè Espanya aprengui la cultura de la pluralitat no sembla que sempre estiguem en condicions de donar lliçons. Sigui com sigui, mai he amagat la meva simpatia per Esquerra, tot i que contemplo el discurs de Carretero amb curiositat i, en alguns punts –no en tots-, amb esperança.
I els socialistes?, em direu. Doncs jo em sento socialista en política social i antisocialista en política nacional. Però no em sento en contradicció; la contradicció la trobo en aquells que, estimant la llibertat, es neguen a acceptar unes llibertats i n’accepten unes altres. Un socialista que no entengui la independència d’un país que la reclama és un socialista en contradicció; i un nacionalista català que es negui a acceptar la llibertat de les dones, és un nacionalista en contradicció. Perquè la llibertat és una, amb moltes facetes. Estar contra l’emigració i dir-se catalanista, a mi em sembla retòrcer el concepte de llibertat, que inclou el d’igualtat.
Ara la gran notícia és la fusió empresarial de l’Avui i el Punt. Ho trobo una magnífica idea i l’aplaudeixo. Necessitem sumar. Ara mateix.
