Saps com va néixer la música? Dons hi havia una vegada, un pare i el seu fill, que es deia Patxín, que estaven a l’estació esperant que arribés un tren. El nen, impacient, no parava de preguntar: Pararà, papà? I ell li contestava: pararà, patxin, parararà. Pararapapà? Pararapatxin. Pararapapà, pararapatxinpararà… El Patxin d’aquest acudit s’ha convertit des de fa 3 anys en un premi que s’atorga als padrins del projecte de música d’un petit centre educatiu de només una línia en ple centre de l’Eixample barceloní, el CEIP escola de la Concepció. Padrins com la jove Big Band de Sant Andreu, la Vella Dixieland i la Locomotora Negra, que donen suport a les Quatre Big Bands de l’escola. El Patxin és un premi reivindicatiu. Que defensa l’eficàcia d’un projecte que té la música moderna, i el jazz, com a eix vertebrador de tots els aprenentatges. Ja fa més de 10 anys que funciona, amb bons resultats, però que cada any s’ha sentit amenaçat. Per això els pares i mares i l’escola han optat per reivindicar el projecte organitzant una gran festa , el premi Patxin, que costa cada any molts esforços, moltes hores de feina, i que requereix optimisme, tossuderia, molta fe i confiança . Per què l’administració veu com un privilegi una aposta educativa que identifica una petita escola pública, de recursos limitats, i que és motiu d’orgull de tots els seus alumnes de primària? I encara més: el premi Patxin és un exemple de compromís. I no és això el què vol Educació? Quan comenci el curs , l’any que ve, els pares i mares hauran de firmar una carta de compromís educatiu. Una anècdota més, un altre cop d’efecte, o ganes de donar la nota. Per què a l’administració li costa tan adonar-se del valor del compromís d’aquests pares i mares de l’escola de la Concepció i de tants d’altres d’escoles de Catalunya?
- CA
