QUE NO FALLIN

"L'Estatut hauria de quedar lliure de la revisió Constitucional en tant que és un pacte polític entre Catalunya i l'Estat espanyol"

Agraint al director que m'obri aquesta tribuna per a les meves reflexions, el cos em demana, el 5 d'agost, divagar sobre alguna trivialitat que altra però de seguida veig que això seria una desconsideració cap als lectors de Elsingulardigital.cat als quals percebo preocupats pel país i amb una gran consciència política.

Ens espera, a la cantonada, la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut de Catalunya i, després de tres anys de retard, maniobres de recusacions, desaforades campanyes mediàtiques i fins i tot la mort d'algun dels magistrats, la pregunta que cal fer-se és: sabrà estar l'òrgan intèrpret de la Constitució Espanyola (CE) a l'alçada del pacte que la va fer possible?

Penso que el millor que podria fer el TC és abstenir-se d'esmenar l'Estatut. Que no falli en contra. Seria així més fidel que en cap altre supòsit a l'esperit i la lletra de la CE. Ho tenen molt fàcil fent una interpretació no-restrictiva de la disposició addicional primera de la CE sobre els drets històrics i posar-la en relació a la disposició transitòria segona. En aquesta última es constata l'existència d'un dret i d'un règim d'autogovern anterior a la mateixa Constitució. Quan aquesta norma va veure la llum l'any 78, Catalunya ja tenia el seu president de la Generalitat número 125.

No emanen també d'aquesta disposició addicional primera els drets històrics d'Euskadi i Navarra? No ha estat prou flexible aquesta disposició i la mateixa Constitució com per a donar llum a la Llei sobre el Concert econòmic basc sense que es plantegi cap dubte sobre si lesiona algun principi constitucional?

Per tant, l'Estatut hauria de quedar lliure de la revisió Constitucional en tant que és un pacte polític entre Catalunya i l'Estat espanyol avalat pel Parlament, les Corts espanyoles i, finalment, en referèndum pels ciutadans de Catalunya. Sotmetre aquest pacte a revisió, com si es tractés de la llei d'ensenyament o de la reforma del Codi Civil per a legalitzar els matrimonis entre persones del mateix sexe és equilibrar-ho a trencar el pacte que va fer possible la mateixa Constitució.

En efecte, hi ha molt en joc, hi ha en joc el "pacte" que va més enllà de si podem dir-nos nació, la llengua, la bilateralitat, el finançament o la distribució territorial de Catalunya. Ara bé, és prudent esperar que no falli un Tribunal que per il•lustrar-ne la seva composició cal posar a sota de cada cadira les sigles del partit polític que ha proposat els magistrats?

Em temo que no. Tot indica que hi haurà "fallo" inquietant i tots haurem de fer el frustrant i fals exercici de valorar si el que han retallat és substancial o no, com si es tractés de la rifa de Nadal o dels guanys i pèrdues que hem tingut a la borsa. Lamentablement, ni la societat espanyola, ni l'actual dialèctica política entre els partits de l'Estat, ni molt menys la composició i l'atzarosa trajectòria dels magistrats que dictaran sentència estan en condicions de fer el salt endavant que la mateixa Constitució permetria.

 
 

Comentaris