Que la imprudència no els faci traïdors

"En tots aquests anys l'Estat espanyol no ha perdut temps ni esforços en reconduir l'opinió pública catalana, sinó que ha concentrat la seva acció en una pressió creixent sobre les elits polítiques independentistes"

El lamentabilíssim episodi de les gravacions a David Bonvehí ha posat de manifest l'escassa distància que, en política, separa la glòria del ridícul. Significativament, en tots aquests anys l'Estat espanyol no ha perdut temps ni esforços en reconduir l'opinió pública catalana, sinó que ha concentrat la seva acció en una pressió creixent sobre les elits polítiques independentistes, a qui considera la baula més fàcil de trencar en el procés de sobirania. Un dels objectius estratègics de l'anomenada Operació Catalunya és aconseguir la divisió interna de la majoria independentista, i això, vista la determinació de les bases socials, només es pot aconseguir posant en contradicció els interessos de les direccions dels partits.

 

El cas Bonvehí també ha fet visibles, de cop, totes les pugnes subterrànies a l'interior del flanc sobiranista. Les al·lusions del coordinador del PDeCAT a la possibilitat d'una derrota, seguida d'un "candidat autonomista", han tornat a encendre les alarmes i les prevencions d'amplis sectors de les bases, els mateixos que miren amb recel la conversió independentista dels antics mercaders del peix al cove. La filtració a un mitjà de Madrid té -fins que no es demostri el contrari- la marca d'ERC, en una acció que, de demostrar-se, només s'explicaria per avantatgisme electoral... autonomista. I, per si fos poc, l'estampa del PDeCAT denunciant -i, de passada, legitimant- la Fiscalia de l'Estat és pur Berlanga revisitat. M'imagino la fiscal en cap de Barcelona, Ana María Magaldi, fumant i somrient a les escales mentre espera que arribin els exconvergents per acusar ERC.

 

 

Afortunadament, totes les escenes d'aquest vodevil s'han fet públiques i han protagonitzat l'actualitat política d'aquesta Setmana Santa. I el que és segur és que, passi el que passi, els centenars de milers de persones que porten gairebé una dècada manifestant-se seran implacables amb els dirigents a qui la imprudència hagi fet traïdors.

 

Comentaris