Que l'estètica no ens faci traïdors

"És tan ètic lluitar contra la corrupció com voler la llibertat del teu país"

La corrupció política ha fet un salt qualitatiu amb la presumpta trama que afecta la cúpula del PP. Ja no estem parlant d'un o uns aprofitats o del finançament irregular dels partits, que és generalitzat, sinó d'abundants sobresous en diner negre que es repartien president, vicepresidents, secretaris i vocals del partit. A Catalunya no estem pas millor, tot i que no hi hagi un escàndol d'aquestes dimensions, però des que el president Artur Mas va posar sobre la taula que Catalunya volia decidir per si sola, sobtadament han començat a aparèixer casos alguns dels quals han estat desmentits pel jutge- de les famílies Mas i Pujol amb l'objectiu de frenar el procés sobiranista. L'aparell de l'Estat no descansa mai i sempre és puntual quan la qüestió és la unitat d'Espanya. És evident que si Mas no hagués parlat de referèndum ni d'Estat propi, res d'ell ni del fundador de Convergència -sigui real o no- s'hagués publicat.

No es tracta de tapar la corrupció d'aquí, al contrari, s'han de depurar responsabilitats i fer net, una regeneració en tota regla, cosa que afectarà obligadament a Convergència, però tampoc no val que la corrupció -que avui ho contamina tot- invalidi la independència. La corrupció té noms i cognoms, i la independència és el poble i el seu dret a decidir. L'estratègia de desanimar l'esperit del referèndum a base de veritats, mitges veritats i mentides entorn els partits i els polítics sobiranistes no hauria de fructificar tot i que em temo que ja ho està fent amb els indecisos. No els donem aquesta satisfacció als qui volen que descarrili la independència. No els hi fem el joc.

Els tramposos cauran, sigui una Catalunya sobirana o espanyola, però no ho barregem amb un moviment que depassa de molt els polítics, per més necessaris que siguin. El procés el va començar el poble i l'acabarà el mateix poble -sigui per marxar o seguir a Espanya- amb els seus vots dins l'urna. És tan ètic lluitar contra la corrupció com voler la llibertat del teu país. Són vies paral·leles. Que l'estètica no ens faci traïdors.

En aquest context incert, de descrèdit polític i fortalesa de la societat civil, hi estan havent moviments tectònics a la política catalana i això genera turbulències en l'actual comandament. CiU està en greu risc d'esfondrament, molt més que amb la retirada de Jordi Pujol, principalment pels suposats casos de corrupció i per les retallades. Per primera vegada, Convergència està perdent militants, fet que lliga amb les enquestes de la pròpia Generalitat que situen a ERC a tocar d'un sorpasso fins ara impensable. Tot i les diferències d'època i de causes, el moment pot recordar el que li va passar als anys trenta a la Lliga Regionalista d'Enric Prat de la Riba -ja mort aleshores- i Francesc Cambó. Després de liderar la reconstrucció del país -en aquell període la vertebració del catalanisme polític-, a l'hora d'assaltar la independència -fallida- la gent va triar els republicans de l'avi Macià, també en un context de brusca recessió econòmica. La història es pot repetir. El moment de CiU és tan delicat que li pot interessar presentar-se amb ERC per evitar perdre i fer-se creïble en unes eleccions plebiscitàries. Al cap i a la fi, aquest hauria de ser l'objectiu de tots dos partits si la consulta no es permet.

 
 

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?