Què fem amb el Rei?

"El Rei, en el seu famós discurs del tres d'octubre, va exercir la seva autoritat només en favor d'una part dels catalans"

Els partits unionistes han repetit mil milions de vegades que la Generalitat governa només per als independentistes. Segons Ciutadans i les seves crosses en la ideologia de la unitat espanyola (PSC i PP), els governs de Convergència (PDCAT, JUNTSxCAT, JUNTSxSI...) i Esquerra Republicana apliquen un programa que obeeix només els interessos d'aquells ciutadans clarament independentistes. A grans trets, els fets poden rebatre aquesta afirmació, ja que el Govern (com qualsevol govern) legisla sobre qüestions quotidianes dels seus ciutadans amb l'objectiu de millorar (i garantir) la vida de les persones. Cap de les lleis aprovades fa cap distinció entre ciutadans independentistes o unionistes, sinó que van destinades a tots els catalans col·lectivament. És cert, però, que els governs tenen marques d'aigua ideològiques en l'exercici del poder. Alguns es preocuparan de mantenir certs privilegis dels empresaris, altres activaran reformes positives per als treballador i, els nacionalistes, reforçaran la protecció dels trets característics del país. Segurament quan els partits unionistes diuen que els governs catalanistes legislen només per als independentistes volen dir que, quan mana un partit nacionalista, s'esforça per protegir i defensar els trets nacionals del país. Que ells interpretin que aquests trets no els són propis malgrat ser catalans és un problema més greu i que explica moltes coses sobre la situació actual. Ara bé, no he sentit cap polític en actiu dir que treballarà per afavorir els independentistes i per reprimir els unionistes amb la força de la llei i la violència. Sabeu qui ho ha dit, això? El Rei. 

 

"Sé muy bien que en Cataluña también hay mucha preocupación y gran inquietud con la conducta de las autoridades autonómicas. A quienes así lo sienten, les digo que no están solos, ni lo estarán; que tienen todo el apoyo y la solidaridad del resto de los españoles, y la garantía absoluta de nuestro Estado de Derecho en la defensa de su libertad y de sus derechos." 

 

 

Sóc un gran defensor d'aquest missatge perquè està dirigit exactament al seu públic. Els unionistes catalans. Punt. Em sorprèn que els partits unionistes catalans (com a catalans) no destaquessin que el Rei, en el seu famós discurs del tres d'octubre, va exercir la seva autoritat només en favor d'una part dels catalans, en comptes d'actuar pensant en els set milions d'individus. El Rei va expressar, sense cap dubte possible, que ell manava per a una part dels catalans, no pas per a tots. Espanya no només va exercir aquesta injustícia (enviant policia) sinó que la va verbalitzar a través del seu màxim representant.

 

Val la pena tenir això present ara que Sa Majestat ve a casa i el nostre President haurà de fer-li reverències per fer-se perdonar pel PSOE/PSC. Suposo que algú del partit estarà mesurant el grau d'inclinació de Quim Torra o el subtext de les seves paraules per saber si ens premien col·lectivament o ens castiguen. Per saber si ens acosten els presos polítics o els deixen a Madrid. Saber si es reuneixen amb el president del nostre Govern o mantenen la política de no fer política. Sóc molt partidari del perdó. De cedir i avançar. Però és escandalosa la diferència entre una societat autocrítica com la catalana i una d'absolutament tolerant amb les amenaces, la repressió i el segrest polític.

 

Comentaris