Què diu o què deixa de dir la papereta ha deixat de ser determinant en la consulta popular que es farà diumenge. I és aquesta paraula, popular, la que explica l’afirmació. L’ha impulsada, la consulta, sí, el govern de la Generalitat. Però l’han encarrilada les entitats cíviques més actives del país i la garantiran els voluntaris i tots aquells que, malgrat tots els obstacles dels poders de l’Estat, els desafiaran i acudiran a urnes.
La consulta del 9 de novembre és això, un desafiament. La paraula els agrada a Madrid, però en fan una lectura única. No serà la gent qui desafiarà l’Estat. És l’Estat qui ha desafiat la gent, el Parlament i el govern de Catalunya. Desafiament? Sí. D’aquells que han usurpat el nom de la democràcia i de la llei i s’han arrogat una representació discutible, perquè ningú no els ha facultat per fer-ho i perquè ningú els ha donat un poder omnímode. D’aquells que, a més, ara mateix queden qüestionats, una vegada i una altra, en totes les enquestes d’intenció de vot. Quan s’haurien d’avançar eleccions? Quan la distància i la discrepància entre la societat i els seus electes s’haguessin alterat profundament a causa d’uns fets irrebatibles. Ara mateix l’impacte de la corrupció sobre la societat és indiscutible. Seria, doncs, hora d’avançar eleccions. Per lògica democràtica. Encara que Mariano Rajoy i el Partit Popular en tinguin molt poca. Si no ho fan, que no ho faran, almenys haurien d’estalviar-se els actes d’agressió i d’arrogància. Com el que ara perpetren contra la majoria social i parlamentària de Catalunya. Són ells els qui desafien.
I la resposta popular és el suport a la consulta de diumenge vinent. Ahir mateix ho va concretar la presidència de l’Assemblea Nacional Catalana. Carme Forcadell va afirmar que el dia 9 allò que hi ha en joc és la dignitat democràtica i la llibertat d’expressió. Exactament és això. Ara el resultat té una importància relativa. Haurien d’anar a votar, i ho faran, els del sí i sí. Haurien d’anar a votar, i ho faran menys, els del sí i no. Haurien d’anar a votar igualment els del no. Encara que no reconeguin Catalunya com a nació. No és això. Catalunya els pot ser una regió. Però encara més important són la democràcia i la llibertat. Ells se n’omplen la boca sovint. Ells o els que diuen representar-los. Diumenge dia 9 cal anar a votar per la llibertat. Contra la usurpació, l’autoritarisme i l’arrogància del poder.
