És això el que es pregunten els qui, enduts encara per un complex d’inferioritat, o els derrotistes de tota la vida, o els espanyolistes benintencionats (ja no parlo dels altres), o els qui es malfien de la capacitat dels catalans d’autogovernar-nos. Autogovernar-nos, és clar, amb les mans posades a les palanques i als instruments del poder d’un Estat propi. Perquè, ben mirat, fins ara les palanques de debó estan lluny del nostre territori, de la nostra nació, de la nostra societat, de la nostra idiosincràsia i de la nostra visió del món.
Ja és hora que ens comencem a imaginar una Catalunya sobirana amb un Cap d’Estat, un Govern i un Parlament que només hagin d’actuar d’acord amb la Constitució de l’Estat Català i de les lleis que el nostre poble es donarà a si mateix. S’haurà acabat l’anar a pidolar el que és nostre a un Estat veí; s’haurà acabat el tragí de polítics amunt i avall de ponts aeris i d’un AVE (que nosaltres en direm TGV) cap a Madrid; s’hauran acabat els innombrables contenciosos, les crues polèmiques, les mútues acusacions i les costoses campanyes cap a Ponent per captar comprensió i explicar què hem estat, què som, el molt que “col.laborem” amb Espanya, i… bla, bla, bla. Curt i ras: s’haurà acabat el malbaratament inútil de temps i d’energies que suposa tot aquest calvari innecessari i gairebé ridícul vist des de l’òptica de qualsevol país sobirà. Ja n’hem donat sobradament de proves de bona voluntat i d’esforç per entendre’ns. Inútilment, emperò. Ara, ja prou.
Quan serem independents, Catalunya i els seus governants hauran de canviar el seu llenguatge, el seu escenari i les seves perspectives. Serà un llenguatge i plantejaments no condicionats per l’Estat Espanyol i la seva legislació. Serà un escenari de seguretat en nosaltres mateixos; d’idees clares sobre les prioritats de la nostra economia i de la nostra diplomàcia; de disseny de la nostra política exterior en funció de le nostres necessitats i d’una solidaritat a la catalana. D’un clar determini sobre quin lloc vol i pot ocupar Catalunya en les relacions internacionals mitjancant els seus polítics, diplomàtics i embaixadors.
Si d’una banda les autoritats i els dirigents polítics podran actuar pensant únicament en el benestar dels ciutadans de Catalunya, de l’altra la societat catalana tindrà ocasió d’efectuar salts espectaculars en l’àmbit de la creativitat cultural, de la recerca científica, de la innovació tecnològica i de l’intercanvi de coneixement. A tot això l’Estat català podrà contribuir-hi en major grau, tenint en compte que, com a mínim, recaptarà de més el que actualment l’Estat espanyol s’endú fora de Catalunya a través de les càrregues fiscals que són producte de la nostra creació de riquesa i de les cotitzacions socials. I l’educació, la cultura, la sanitat i les prestacions socials en resultaran majorment beneficiades. I per fi la llengua catalana, l’única nascuda i formada en els nostres territoris, podrà ser l’única llengua oficial d’obligat coneixement.
Sense cap mena de dubte, l’Estat català es constituirà com a República. No sols perquè la dinastia catalana s’extingí amb el rei Martí l’Humà amb la seva mort l’any 1410, sinó perquè en els temps moderns la República és el model més democràtic d’Estat pel fet que el seu president és elegit directament pels ciutadans i per un termini de temps limitat.
Finalment, Catalunya tindrà l’oportunitat de mostrar-se talment imbuïda dels valors derivats de la pau, que podria o hauria de renunciar a disposar d’un exèrcit regular armat, de manera que li fos impossible de participar en guerres ofensives, amb uns sistemes de defensa com els de Suïssa, i fent de la solidaritat i de la cooperació internacionals les nostres més preuades armes a favor de la prevenció de conflictes i de promoció de la pau i de la llibertat, especialment les dels pobles més castigats per la manca de llibertat, l’explotació econòmica i la pobresa.
Tot això i molt més és el que Catalunya pot imaginar com a valors afegits i derivats de la independència política a la que aspira, com un dret inalienable en el concert de les altres nacions sobiranes.
