El front format per CiU, ERC i ICV-EUiA és el motor polític de la iniciativa pel Dret a Decidir. Si bé és cert que hi ha una onada social que la impulsa, la seva visualització als fòrums polítics l’han realitzat aquestes tres formacions. És un viatge llarg que no vol presses. Ara, tot just s’està en el procés tècnic (polític i jurídic) de treballar com fer possible que Catalunya s’expressi a les urnes per saber, d’aquesta manera, què pensa del futur del seu país i quin camí vol seguir: quedar-se com estar o volar. Alguns també proposen -o suggereixen que proposen- una tercera pregunta: no moure’s de lloc, però tenir més poder. Per tant, el viatge engrescador que va unir gairebé a un milió i mig de persones al voltant de la Via Catalana tot just està en l’etapa de construcció d’un escenari jurídicament legítim que el faci imparable.
La garantia d’èxit d’aquesta aventura valenta és la màxima unitat possible dels líders polítics que hi donen suport: Artur Mas, Oriol Junqueras i Joan Herrera. Unitat i responsabilitat. Unitat per anar plegats a cobrir totes les etapes del camí, donant-se ajuda mútua i consolidant un bloc ferm; i responsabilitat per no convertir la il·lusió d’una part molt significativa de catalans en una rastrera batalla per obtenir vots.
El que ha passat aquesta setmana al Parlament de Catalunya, quan el bloc del Dret a Decidir ha quedat dividit en dos per una proposta de la CUP que defensava la convocatòria d’una consulta de manera unilateral si no hi ha acord amb l’Estat, no és un bon senyal. Posa de manifest que el pilar polític que ha de fer possible la consulta (Mas, Junqueras i Herrera) no té lligat, tancat i segellat el full de ruta que s’ha de seguir. És greu. Força greu. Sobretot, perquè l’única garantia que les coses surtin bé és que hi hagi claredat d’idees. I, pel que hem vist, no n’hi ha. Una moció de la CUP –que no juga a la centralitat política—ha fet trontollar l’estabilitat d’acció dels partidaris del Dret a Decidir. Doncs vaja quina fortalesa té el procés!
Abans de decidir quina pregunta es farà als catalans, abans de decidir i pregonar com serà una hipotètica Catalunya independent, cal exigir als líders de les formacions que donen suport a escoltar l’opinió dels catalans que pactin el full de ruta. A aquestes alçades ja no és de rebut que cadascú tingui el seu mètode. Hi ha d’haver un únic recorregut acordat i que es sustenti en models avalats per les Nacions Unides.
Si no és possible pactar un full de ruta comú, si cadascú té el seu manual, si un cop de vent fa trontollar el bloc del Dret a Decidir s’haurà defraudat milers i milers de catalans i s’haurà avortat allò més difícil de crear: il·lusió. Alguns (poder fins i tot dins el bloc del Dret a Decidir) en sabran treure un rèdit electoral substanciós; però el país quedarà tocat. I de cara enfora passarà allò tant nefast que aquests dies ha recordat Josep Antoni Duran i Lleida: que el país farà el ridícul.
