La capçalera estelar del sistema borbònic, El País, ja ha optat per Oriol Junqueras com a candidat a la presidència de la Generalitat. En un article del seu director adjunt, Lluís Bassets, qualifica el vicepresident empresonat de “un exemple de coherència i dignitat” i el contraposa a Carles Puigdemont, segons ell, “una vergonya per als catalans“.
De fet, els mitjans de comunicació de Madrid coincideixen, des de fa dies, en una campanya per afalagar -paradoxalment- Junqueras, lloant la seva decisió de deixar-se empresonar. Una circumstància que els permet tenir controlats els dirigents de l’independentisme, sempre pendents d’una hipotètica sortida de presó o d’un reingrés en represàlia per alguna decisió o, fins i tot, declaració. És evident que l’amenaça de presó és més efectiva en el control polític que no pas un exili fora del seu abast.
Carles Puigdemont i els consellers exiliats van aconseguir una victòria important quan l’Estat espanyol es va veure obligat a retirar l’euroordre que havia activat contra ells. És això el que causa nervis a Madrid, no pas les quatre parets de la presó d’Estremera. Com a fet o com a amenaça, tant se val. En definitiva, cal alliberar Junqueras, no pas empresonar Puigdemont. La resta és repressió i cinisme polític.
