Al llarg de la història les epidèmies, la pesta, la grip espanyola, grip aviària ho testifica, generen no només el pànic de la població sinó que esdevenen metàfora de l’època que ens ha tocat viure i morir. Els efectes de virus de la SIDA, tant físics com socials, i avui per sort ja controlats, van mostrar en els inicis de l’aparició de la malaltia, una societat temorosa de l’agulla, la promiscuïtat sexual i l’homosexualitat. En la SIDA dominava la ignorància i es va utilitzar com a alarma per excloure a determinats grups socials. El coronavirus ens permet veure fins a quin punt un país que busca controlar l’epidèmia aïllant a 35 milions de persones fa alguna cosa més que salvar vides. Amb el control de 35 milions de persones llança el missatge al món que a la Xina es controla tot. Estem parlant d’una població semblant a l’espanyola.
La situació actual de la Xina ens porta a imaginar què passaria a Europa davant un cas semblant. La Xina com a potencial de control pot controlar l’epidèmia controlant a les persones que no surtin de la seva població per així controlar els efectes nocius del contagi, que són d’abast mèdic però també econòmic i cultural. El coronavirus és una oportunitat per al govern xinès d’accentuar el mite d’un sistema polític que permet controlar-ho tot, fins i tot el que es descontrola per culpa de la ingestió d’una serp, que torna a convertir-se una vegada més en la dolenta de la història. Va ser la veu que murmurava a cau d’orella d’Eva perquè mossegués el fruit prohibit i ara és l’aliment amb què milers de persones s’han contagiat. Les autoritats han expressat que la seva radical actuació es deu al fet de l’inici de l’any nou lunar. Aquest nou any lunar generarà més de 3.000 milions de desplaçaments. Conseqüentment, aquesta mobilització massiva afavorirà la propagació del virus, posant en perill a tota la nació.
Mes de 170 defuncions i miles de casos de contagi han acabat confinant a trenta-cinc milions de persones que viuen sumides en la por i la ignorància respirant a través d’una mascareta mèdica. La capacitat organitzativa de les autoritats xineses mostra que disposen d’un complex dispositiu que no és producte de la improvisació sinó de la preparació de l’exèrcit davant amenaces que impliquin haver de controlar el territori. Tant de bo l’epidèmia es controli i els afectats puguin salvar-se però el que ja podem afirmar és que uns pocs dirigents xinesos tenen la clau de milions de persones per entrar i sortir del seu país. La realitat que tanca aquesta nova epidèmia és que els governs, els estats, ja disposen de tota mena de dispositius per confinar, en un tancar i obrir d’ulls, tot un país sense por a la reacció de la població. El que ens revela aquesta tràgica i mortífera epidèmia és l’apoteosi de la submissió.
