Quan l'autonomia surt de la rentadora

"L'independentisme ha tornat a les institucions però sense donar resposta al que l'1-O va deixar al descobert: que l'Estat espanyol és capaç d'usar la violència per mantenir la unitat d'Espanya"

Amb cares noves, hi torna a haver autonomia després de proclamar la independència. Mariano Rajoy torna a exercir de registrador de la propietat. Pedro Sánchez fa exercici pels jardins de la Moncloa i acaricia la gossa assegut a les escales amb una samarreta de Barcelona 92 abans de rebre, d'aquí a uns dies, Quim Torra. Cafè per a tothom, cada matí. I amb aquella alegria de la injecció cafeïnica tornem a parlar de la comissió bilateral, dels 45 punts més un que Carles Puigdemont va entregar a Mariano Rajoy, de la recuperació de l'Estatut retallat pel Tribunal Constitucional, com quan José Luis Rodríguez Zapatero va prometre que esmenaria la desfeta del PP; de la Comissió de Política Fiscal i Financera amb el sistema de finançament florit des de fa quatre anys a la nevera... Amb el procés, l'autonomia va quedar rebregada al cistell de la roba bruta fins que l'Estat va amenaçar amb la violència; la repressió va apartar els dirigents polítics i civils que calia; i ara surt de la rentadora amb suavitzant de Marsella.

Després dels cops de porra de l'1-O, fins i tot la proposta d'un referèndum pactat sembla rentada amb Perlan. Sànchez nomena un consell de ministres amb una inèdita majoria de dones, parla de remoure la tomba de Franco, d'obrir una nova etapa de diàleg amb Catalunya, i la tensió comença a escapar-se entre les cortines del balcó del Palau de la Generalitat com un airet agradable en la xafogor de l'estiu. Sempre és bonic tornar a casa quan t'hi han fet fora de males maneres. És clar que, en els temps de la gentrificació i l'especulació immobiliària, un no pot oblidar-se que viu de lloguer: sobretot quan l'arrendador ha demostrat amb escreix que no respecta els drets (en aquest cas democràtics) de l'arrendatari, i que les interpretacions del contracte estan sotmeses al seu interès.

 

L'independentisme ha tornat a les institucions però sense donar resposta al que l'1-O va deixar al descobert: que l'Estat espanyol és capaç d'usar la violència per mantenir la unitat d'Espanya, i que contra aquesta amenaça, i contra la dissolució a la carta de l'autonomia, l'independentisme difícilment podrà aconseguir una república des de la Generalitat i sense embrutar-se la camisa. L'olor de nou durarà uns mesos, però no fa falta acostar-s'hi gaire per adonar-se que el tambor de la rentadora fa pudor de les velles bugades.

 

Comentaris