Quan ho tenien tot

"El Senat no va venir i l’Estatut votat pels catalans va ser assassinat"

El mantra del tertulià mandrós diu que el creixement exponencial de l’independentisme va ser una reacció dels catalans a l’espanyolisme agressiu del PP d’Aznar. Res més allunyat de la realitat. La reacció dels catalans al PP d’Aznar va ser posar-se completament i incondicional en mans del PSC i del PSOE: governs Maragall i Montilla a Catalunya (2003 i 2006) i vot massiu a Jose Luis Rodríguez Zapatero per presidir Espanya (2004 i 2008). Entre 2004 i 2010, el PSC i el PSOE van governar Catalunya des de tots els angles possibles: Moncloa, Palau de la Generalitat, diputacions provincials, ajuntament de Barcelona. Aquesta va ser la resposta dels catalans a Aznar: hegemonia socialista i Espanya plural. L’independentisme va venir després, i va ser conseqüència de la constatació que el fet que els socialistes manessin arreu no portava l’Espanya plural sinó la humiliació de l’Estatut.

 

La mort d’Alfredo Pérez Rubalcaba ens fa girar la vista sobtadament cap a aquell període d’hegemonia absoluta socialista, perquè va ser aleshores que el polític traspassat va arribar al cim de la seva carrera. Va aplicar el ribot de l’Estatut com a portaveu del grup socialista a les Corts i enviat especial de ZP per als afers catalans, va negociar el final d’ETA com a ministre de l’Interior, i finalment va ser promogut a la vicepresidència del Govern. Tot el que li van encomanar ho va executar a la perfecció.

 

 

En el cas de Catalunya, però, ni ell ni ZP van calcular bé les conseqüències. L’operació de desmuntatge de l’Estatut sortit del Parlament va ser de marqueteria fina, primer al Congrés i després al TC, però els dirigents socialistes no van saber captar que els catalans els havien lliurat tot el poder esperant una altra cosa. Que la dreta nacionalista espanyola fes de dreta nacionalista espanyola podia ser feridor i ofensiu, sí, però al mateix temps era suportable per a una majoria social catalana si, quan manessin els altres, es demostrava que una altra Espanya, on Catalunya fos respectada i reconeguda com a nació, era possible. Que la humiliació de l’Estatut vingués de la mà del PSOE fou el que va provocar el gran curtcircuit.

 

L’atzar ha volgut que la candidatura de Miquel Iceta a la presidència del Senat  hagi coincidit amb el decés de Rubalcaba i la revisió obligada del passat immediat. Corre una fotografia a les xarxes de la campanya electoral de les generals de 2015 on es veu Iceta, Montilla, Chacón i altres dirigents del PSC darrere d’una pancarta que diu: “Portarem el nou Senat Federal a Barcelona. Som la solució”. Entre 2004 i 2010 els mateixos dirigents van tenir, aquí i allà, tot el poder per fer-ho. Tot el poder per aplicar la seva idea d’Espanya. Però el Senat no va venir i l’Estatut votat pels catalans va ser assassinat. Ara, es vol vendre com un gest importantíssim que Miquel Iceta se’n vagi a Madrid a presidir-lo, el Senat. Fa la sensació que els socialistes no han entès res. I el que menys han entès és la seva responsabilitat en tot el que ha passat.

 

Comentaris (18)
JFK Fa 6 mesos
Voltas, un detall, qui va fer possible que Montilla (PSC-PSOE) fos president de la Generalitat va ser ERC. Un tripartit (PSC-ERC-ICV) que va portar a la ruïna de Catalunya, i que ara, encara ho estem pagant. Tot i retallar més de 5.000 ME i tancar 3.000 xiringuitos creats pel tripartit (Això de crear xiringuitos per tenir més cadires, el PSC en són uns artistes).
Biel Fa 6 mesos
Bona reflexió, el que no sé és que han entès els qui apfofiten qualsevol ocasiò per anar contra ERC
OLIVETTA Fa 6 mesos
Molt bon article,E.R.C.no voldra perder la ventatja i la ayuda que le estå oferint les radios y diaris per poder manar (poquet) espero que siguin mes coherents que la ultima vegada que van deixar de costat els principis decE.R.C.
Portuguez Fa 6 mesos
Ao Recorda que...: Sobretudo, embora a ERC possa ser de Esquerda, e também republicana, o que decerto não é é da Catalunha. É gente sonsa, cínica como o vesgo Junqueiras, que escolhe a prisão para aprisionar o seu Paiz, sonhando ser Mandela, uma gente que não serve a Catalunha nação e pátria, servem-se, provinciana e submissamente. Há muito disso em toda a parte, infelizmente.
xup Fa 6 mesos
als porcs no es lloan, ni es plorent, s.els crema si no serveixen per fer butifarres
Esperança Fa 6 mesos
Bon article. Però hi ha un partit que amb els vots republicans que alguns catalans li han donat (15) escons ja s'està preparant per baixar-se els pantalons. ERC traídora i botiflera.
Ivetttt Fa 6 mesos
Doncs sembla ser que Esquerra farà president a Iceta si va a veure al Junqueras a la presó . Mira tu! Esquerra posant-s’hi bé amb els sociates
LLARENA dPENA Fa 6 mesos
Peró, ves per on, ara els d'EAC (Esquerra Autonomista, antiga ERC) volen premiar ICETA per que vagi al senat. Quina me ens importa el senat als catalans?. Com poden ser tan cínics els d'EAC, ajudan al miserable ICETA que va donar suport al 155 i al atollinament dels catalans de l'1 d'O. Vergonyos. Han abandonat la via republicana, i encara tenen la vergonya de parlar de republica com objectiu en els anuncis de campanya del 26M. Vergonyosos hiócrites i miserables EAC.
Joan de canyamars Fa 6 mesos
Mentre tinguem aquests dirigents polítics que diuen voler la independència però fant tot el possible per no assolir-la fent veure que sí que la volen assolir i entretant tenir càrrec per anar cobrant, NO anem bé. Només cal veure com alguns es baixen els pantalons perquè un miserable 155 Iceta presideixi el Senat. Però que collons és això? Hauríem d'estar desobeint tot i més , primer deixant ben clar en el judici que aquest és un esperpent surrealista , un invent per condemnar els
Jordi Centell Fa 6 mesos
Potser el problema no es el gir autonomista de ERC, sino que hi han molts que els segueixen votan
I després de tot aixó, El seu candidat Junqueras i erc encara volen donar glories a Espanya. Fa 6 mesos
Son un frau.
Marc Fa 6 mesos
És talmentcom ho dius. A mi em va convençer de tombar definitivament cap a l'independentisme tot això que has comentat, fil per randa. I no hi ha tornada enrrera, aquesta gent no em tornarà a enganyar mai més, són igual de nazionalistes madrillestos i borbònics com tots els altres partits espanyols. No tenen res a oferir-nos, ni decència. //*//
Recorda que Fa 6 mesos
ERC també en forma part. Has sentit la veu del seu amo en P. Aeagonés? Doncs això. Ni són esquerra ni són republicans.
Pitxolí Fa 6 mesos
«Fa la sensació que els socialist. no han Estic molt d'acord amb aq. gran article excepte en el que es diu en els dos darrers punts i seguit del text. A "Madrid" ens coneixen molt bé i s'assabenten molt bé del que passa ací i de quina és la nostra idea de la seva responsab. I crec que els agrada molt que fem veure que creiem que no ens entenen i que desconeixen la seva responsabilitat. Perquè això vol dir que poden continuar fotent-nos.
EVA Fa 6 mesos
TAHARRUSH , LA TUMULTUOSA MANADA MUSULMANA .
JordiP Fa 6 mesos
Sembla que l'articulista vulgui assenyalar l'esbiaix castellanista dels gobiernos, de TOTS els gobiernos de l'Estat espanyol respecte la línia catalanista que haurien d'haver engegat si volien assegurar-s'hi la conformitat "espanyola" dels catalans. De TOTS els catalans. Ni massa independentista (per no irritar la dreta) ni massa centralitzadora (per no irritar els independentistes). L'ambigüitat amb que s'han desempenyat, avarament disfressada de federalisme promès i mai acomplit, no han sat
Gongylus Fa 6 mesos
Sento contradir-lo, senyor Voltas, però el PSOE ho té entès molt bé,. Sap perfectament que dient una cosa, encara que després facin la contrària, fins ara els ha anat prou bé.
No hi ha comentaris. T'hi animes? Fa 6 mesos
No hi ha comentaris. T'hi animes?
Victor Fa 6 mesos
Una anàlisi molt encertada. Amb el baixíssim nivell polític que hi ha ara, no crec que ningú sigui capaç d'explicar-li això a Sánchez i de fer-ne un relat . Una llàstima , perquè per una bona solució cal un bon diagnòstic, i això a Madrid no existeix.
Catalina Fa 6 mesos
Molt bona reflexió. Ara cal no oblidar-ho!!