Quan es diu que la pregunta del referèndum ha de ser clara es fa referència, sobretot, a la seva comprensibilitat. El votant l’ha d’entendre amb tota claredat. És obvi que això és molt important, però és tant o més important que el resultat sigui clar. Quan es tingui, s’ha de saber si la gent ha votat sí a la independència o no a la independència. Tenint en compte això, la pregunta, en essència, té tres fórmules possibles: 1) Que hi hagi tres respostes possibles: independència, autonomia o federalisme. 2) Que hi hagi dues úniques respostes possibles i els federalistes hagin de votar No. 3) Que hi hagi dues úniques respostes possibles i els federalistes puguin votar Sí.
Els federalistes estaran d’acord amb mi que el seu projecte de país, acceptant que sigui possible, no es pot fer realitat d’un dia per l’altre. Que a hores d’ara sembli impossible poder federar-se amb Espanya no treu legitimitat als qui vulguin intentar-ho, però el que està clar és que parlem d’un projecte molt llaaaaaarg. No és aquest el terreny dels referèndums. Els referèndums no són unes eleccions, on es vota un projecte polític que es pot desenvolupar a mig i llarg termini. Els referèndums es fan perquè la ciutadania prengui una decisió sobre un tema concret que pugui aplicar-se amb una certa immediatesa. No és el cas del federalisme, del qual Espanya, de moment, no en vol ni sentir a parlar. Per tant, la pregunta no pot incloure cap tercera via, ha de ser binària. Sí o No.
La propera pregunta és: Sí o No a què? Els federalistes no volen una pregunta que plantegi un Sí o No a la independència perquè, segons diuen, aquesta no seria una pregunta inclusiva. Trampa. La pregunta seria la mar d’inclusiva. Centralistes, federalistes i independentistes hi estarien representats. El que volen els federalistes no és que la pregunta sigui inclusiva, sinó que la pregunta els inclogui dins del SÍ, que és molt diferent. Dit d’una altra manera, no volen haver de fer campanya pel No. És veritat que el seu projecte no és el mateix que el dels centralistes, però el fet que el No a la independència estigui dividit en diferents opcions polítiques no vol dir que una d’aquestes opcions pugui barrejar-se amb el Sí a la independència. Si la pregunta es planteja de tal manera que els federalistes hagin de votar que No, si guanyés el No el resultat seria claríssim. La decisió a prendre seria claríssima. Catalunya seguiria sent part d’Espanya. A partir d’aquí, federalistes i centralistes podrien proposar el seu model d’Espanya en unes eleccions convencionals. I que la gent voti. En canvi, si la pregunta es planteja de tal manera que els federalistes puguin votar Sí, el resultat no s’entendria. Què faríem? Quina decisió es prendria? Qui hauria guanyat? Què hauria guanyat? Es fa un altre referèndum per veure si hi ha més ciutadans federalistes o independentistes? Sant tornem-hi? No era que no volíem fer el ridícul? Mirin, estimats Artur Mas i Oriol Junqueras, quedi dit per endavant que qualsevol pregunta en què els federalistes puguin votar que Sí, jo la consideraré una estafa com una casa.
