La Junta Electoral Central (JEC) ha anat guanyant protagonisme, campanya a campanya, com a organisme censor. Les arbitrarietats se sumen i quan més estrambòtiques són les seves decisions, més clar queda l’autoritarisme pertorbat d’un organisme que deu la seva existència a una suposada minoria d’edat mental dels ciutadans. La JEC fa una interpretació sempre restrictiva de la Llei Electoral, com la que equipara els espais de propaganda electoral a la informació dels mitjans públics en campanya -els famosos blocs electorals-, que genera que els periodistes estiguin sotmesos als cronòmetres dels partits.
Tot està prohibit o tot ho pot estar. En plena era digital, els sondejos estan prohibits l’última setmana de campanya, com si no fos possible publicar-ne des de qualsevol indret del món, tal i com es fa amb la ja tradicional enquesta del Periòdic d’Andorra, que s’anuncia, irònicament, com a “enquesta prohibida“. La JEC també es dedica a regalar espai de TV3 als partits unionistes, sense importar-li l’escassíssim interès que desperten entre l’audiència.
La mateixa JEC ha intervingut ara en el format d’un debat electoral en un canal privat de Madrid, com si se’ls hagués de consultar a ells la manera de fer informació política. Tot plegat, un dels desastres fossilitzats per una transició que, des dels reservats dels restaurants de Madrid, va trobar la manera de muntar una democràcia amb ben poca democràcia.
