La màgia de la nit de Sant Joan va dur els representants de la Fundació PuntCat al bressol de l’europeisme: a la seu del Parlament Europeu, a Brussel•les. Ahir, l’ICANN (Internet Corporation for Assigned Names and Numbers) hi celebrava la seva trenta-vuitena reunió i organitzava una taula rodona sobre la importància que tenen els dominis d’Internet de caire lingüístic en el desenvolupament de la societat de la informació i per a la projecció de les llengües sobre les quals se sostenen. Durant aquesta trobada es va demostrar que, des que es va crear a finals de 2004, el model, la perseverança en la reivindicació i els èxits espectaculars assolits per la Fundació PuntCat han esdevingut un esperó per a altres comunitats lingüístiques que desitgen seguir les passes dels catalans. Ho va assenyalar prou clarament Bertrand de la Chapelle, responsable de Societat de la Informació al Ministeri francès d’Afers Exteriors, tot dient que és “una plantilla d’èxit perquè ha sabut identificar el poble català no amb un territori físic, amb fronteres que el separen, sinó amb una llengua que l’uneix”. Que un representant del govern francès faci una afirmació com aquesta és tot un èxit, sobretot tenint en compte la poca sensibilitat que sovint demostra el govern de la República per les llengües minoritàries dins del seu territori. En fi, per aquest i per molts d’altres motius, PuntCat és un exemple de feina ben feta: ha aconseguit situar el domini PuntCat al costat dels reconeguts per l’ICANN, ha sabut jugar a la primera divisió, ha entès perfectament on havia de situar la seva lluita i, a més, ha trencat algunes fronteres que semblaven difícils de superar. Per dir-ho a la manera del que significa la revetlla de Sant Joan: els de PuntCat han sabut avivar les flames que ajuden a allunyar i a espantar els fantasmes i tots els perills. M’explicaré.
En primer lloc, PuntCat ha sabut dissenyar l’estratègia adequada. A l’inici d’aquesta aventura, PuntCat va demostrar que el domini era viable, rendible i vendible. Ells van crear un relat convincent que associava una cultura i una llengua, i també el seu imaginari, a un projecte amb viabilitat econòmica i amb una potencialitat suficient. No en va, van tenir el suport d’un centenar d’entitats i associacions, 2.615 empreses i 65.468 persones individuals. El relat, el suport i l’estudi econòmic van convèncer els responsables de l’ICANN i, així, Catalunya va obtenir un domini propi.
En segon lloc, la manera de treballar de la Fundació, atès que s’ha basat en un projecte independent d’allò que anomenem societat civil organitzada. PuntCat és fruit de l’esforç d’un grup de persones que han dedicat moltes hores a intentar aconseguir un èxit per al país i situar-lo al món. Fa dies que, malauradament, parlem en negatiu de dues entitats que històricament havien estat els màxims exponents de la societat civil catalana (el Palau de la Música i l’Orfeó Català) per culpa de les trifulgues del qui va ser-ne el president, ara lladre confés. L’actuació fraudulenta de Fèlix Millet ha donat arguments a tots aquells que no creuen en la societat civil i que volen desacreditar-la. Per això servidora, que és una gran defensora d’aquesta societat civil, està tan satisfeta de l’empenta de la Fundació PuntCat. És un dels molts exemples que demostren que l’episodi del Palau és una excepció i que la gran majoria de Fundacions i d’associacions del tercer sector actuen de manera honrada, amb molt d’esforç i serenitat. És clar que fan tot el que poden per assolir el objectius que pretenen i que, a més volen ser influents. Però això és bo si es fa rigorosament.
En conclusió, pensem en positiu. Quan ens plantegen reptes de futur per al país pensem en la Fundació PuntCat. Ara mateix, per exemple, quan la sentència del Tribunal Constitucional està pràcticament enllestida i, per tant, és el moment de consensuar una resposta unitària i contundent, pensem en com ha actua la societat civil més eficient. Més enllà de les bones paraules d’alguns responsables polítics catalans, el que valdrà és l’empenta coordinada de la societat civil, les empreses i els partits polítics. Però, sobretot, com en el cas de l’obtenció del domini propi, caldrà bastir un relat d’èxit que, per damunt de tot, ens retorni la dignitat. I caldrà fer-ho a partir del disseny d’una estratègia que sigui tan eficaç com la de la Fundació PuntCat . Tothom n’està molt agraït, oi que sí?. Ara falta saber si Catalunya també sabrà respondre a la ingerència del Tribunal Constitucional amb la mateixa perspicàcia.
