S’imaginen Jordi Pujol cridat per la Comissió aquesta que el tripartit i el PP han volgut muntar arran del judici del cas Millet que se’ls fa llarg i que pinta que no tindrà sentència abans de les eleccions catalanes? Ara ja han fet el “tots contra CiU” aquell que recorda el pacte que va unir Colom, Vidal-Quadras, Ribó i Nadal l’any 1995 per fer president Parlament Joan Reventós en detriment de l’opció de CiU, Joan Rigol.
L’estampa aquella va ser demolidora. Però el PSC i ERC la podien resistir llavors perquè la feien posant-se amb una CiU en fase pujoliana crepuscular. Ara, en canvi, la imatge transmet una sensació d’impotència flagrant. I per rematar-ho, ara només caldria que a algun insensat li passés pel cap de citar l’expresident Pujol per l’espectacle lamentable que ens prometen al Parlament en els propers mesos. Llavors sí que ja la cosa podria esdevenir del tot tràgica per als socis del tripartit. S’imaginen Pujol replicant/alliçonant Dolors Camats? Daniel Sirera? Joan Ferran? Albert Rivera? Anna Simó? Ells també. Aquesta seria la seva llosa. La porta oberta a la majoria absoluta de CiU que ara encara no apunten les enquestes, potser?
Galdós paper, per cert, el de l’exconsellera Anna Simó aquests dies a tomb del cas Millet. Esquerra s’està cobrint de glòria. És com aquell que té mal de queixal i que per mirar d’oblidar-ho es dispara un tret al peu. Qui sóc? Cap a on vaig? Per què m’esfondro a les enquestes? Què és el nord? Com és que fins i tot els nostres em diuen que l’hem perdut? Cabòries més que plausibles d’un alt dirigent d’ERC.
Ahir observava una estranya barreja de crispació, de pànic, d’ira i de mal cos poc dissimulat en la cara de la senyora Simó, ara portaveu del Grup d’Esquerra al Parlament. Una vegada més, l’odi a Convergència els perd. Ni llegir enquestes, ja no poden. I ja no és que caiguin en fer la gara-gara als socialistes per pur despit, sinó que a més ara miren de superar Iniciativa en el paper de sol•lícits kamikazes del PSC.
A Simó fins i tot li va patinar ahir la justificació radiofònica que en feia a primera hora, fruit del fervor inquisidor contra CiU que ara l’ha posseït: “En un primer moment nosaltres vam ser molt prudents i vam dir que esperaríem al judici! Però fa un any que s’està investigant, això! No volíem fer un judici paral•lel però és que va molt lent, aquest judici!”. Com dient…: “I encara arribaran les eleccions i no n’haurem pogut mirar de fer sang, tu! Presumptament, clar…”. Excessiu. El govern sotmetent l’oposició a judicis sumaríssims.
Ja posats, si Pujol demana anar voluntàriament a la comissió, que ho faci el 6 de juny. Diuen que CiU no li té preparada una festa especial per celebrar els seus 80 anys. Aquesta podria ser una alternativa d’alçada.
