La Viquipèdia diu que la fòbia és una “por intensa i específica a un objecte o situació concreta”. Jo ho matisaria lleugerament, perquè la fòbia no és només tenir por d’alguna cosa. És un pas més de la por. És un espai que mescla perfectament el pànic, l’odi i el fàstic. És a dir, la fòbia es manifesta quan una cosa ens provoca tanta por que acabem odiant-la o, encara més precís: quan odiem tant una cosa que la seva sola presència ens provoca un estat de pànic i repugnància. Fins ara coneixíem moltes d’aquestes pors salvatges i descontrolades. La por/odi als espais tancats, la por/odi a les aranyes, als estrangers, als animals, a la foscor… però l’Estat Espanyol ens ha ofert una nova dimensió del concepte de fòbia. La por/odi/fàstic al president Puigdemont. La por/odi/fàstic que parli, que escrigui, que viatgi, que voti o que sigui president de nou. No poden suportar-ho. La premsa, els jutges, la policia, els polítics de totes les ideologies possibles… tots senten un terror instrínsec i profund per aquest ex pastisser de Girona. Un fàstic incontrolable.
La fòbia és tan bèstia que han engegat una mena de súper estructura paramilitar per blindar Espanya i evitar que Puigdemont torni a casa. Mireu si els fa por, el president, que han mobilitzat l’exèrcit, la policia, els aeroports i els ports amb l’única missió de no deixar-lo passar. Com si tinguessis aracnofòbia i blindessis casa teva amb un mur de formigó, un fossar ple d’àcid i una petita milícia d’agents de seguretat perquè no entrin aranyes. Demencial, oi? Doncs bé, això són les fòbies. No tenen sentit ni proporció. Són absurdes i, habitualment, et fan fer el ridícul.
Ningú es mostra orgullós de les fòbies. La gent les amaga. Només quan et quedes tancat en un ascensor acceptes, a contracor, que tens claustrofòbia. Només si apareix una aranya confesses que et fan veritable pànic. Perquè una fòbia és ridícula. Doncs l’Estat Espanyol està tan terriblement espantat que ha declarat obertament la seva fòbia. Tenen por, fàstic i odi a Puigdemont. El símbol i la personificació de totes les seves pors endèmiques. La por a ser un estat fallit, la por a la democràcia vertadera i la por a l’independentisme. Per això fan el ridícul. Per això mobilitzen tots els seus recursos i els seus diaris. Per això s’han tirat a la piscina de la campanya de l’odi. Per por.
Siguem pietosos. No ens enfadem ni els critiquem. No insultem els jutges o els polítics. La fòbia és innata i irracional. Surt de dins i no pots controlar-la. Ajudem-los a superar aquest trasbals amb comprensió i empatia.
