Puigdemont no és un trabucaire

"Quan s'està en guerra, i l'estructura de l'Estat està en guerra contra l'independentisme de Catalunya, tot s'hi val"

Algú té algun dubte que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha sigut sempre contrari al terrorisme? En algun moment el món que representa el PDeCAT ha tingut alguna debilitat o vel·leïtat amb allò que representa la violència? Evidentment, no. Però, quan hi ha guerra tot s'hi val, malgrat els tractats internacionals. I per l'estructura de l'Estat Espanya està en peu de guerra contra el "desafío independentista", el "desafío separatista" o el "desafío catalán",  depèn de l'argot que es fa servir en cada moment, en cada barri i en cada família. El president Puigdemont va aprofitar un acte institucional de dilluns per demanar als catalans persistència en les reivindicacions i capacitat per no resignar-se ni renunciar a res. I, a continuació, volent elogiar la lluita dels demòcrates contra el terrorisme d'ETA, va afirmar que sense la persistència i sense la voluntat de no renunciar a res segurament no s'hauria acabat amb la violència etarra. Greu? És una frase que signifiqui una falta de respecte a alguna cosa o a algú? Clar que no. Però quan s'està en guerra, i l'estructura de l'Estat està en guerra contra l'independentisme de Catalunya, tot s'hi val.

 

No es poden treure les frases de context i no es pot manipular la voluntat i la intencionalitat amb la que s'ha fet una declaració. Les crítiques contra el president Puigdemont –fins i tot li han exigit que demani perdó a les víctimes del terrorisme—han vingut des de les files del PP, socialistes (trobo un greu error que el secretari d'organització dels socialistes catalans s'hagi apuntat a la cacera) i Ciutadans. Està clar que l'objectiu és buscar qualsevol argument, magnificar-lo i traslladar una imatge del president de Catalunya com la d'un polític radical, insensible, irrespectuós amb el dolor aliè, i entossudit amb el seu referèndum. Però la guerra bruta té aquestes coses. Tot i que alguns dels que han sigut més durs amb el president els convindria ser una mica prudents perquè pertanyen a formacions que per devoció, tradició o evolució en algun moment han abraçat pràctiques poc decoroses per fer política o per lluitar contra el terrorisme.

 

 

Clar que mentre hi ha aquest soroll es parla poc del dèficit de Mossos d'Esquadra i de la negativa del govern central que la Generalitat pugui crear noves places (una qüestió que va en detriment de la seguretat del país); de les infrastructures... o que el 2016 va ser el millor any en inversió estrangera a Catalunya. És a dir, que malgrat el procés, el capital i l'economia productiva creuen en la fortalesa i capacitat d'iniciativa d'aquest país.

 

Ara bé, veient com van les coses, el president Puigdemont haurà de fer un doble esforç per no donar cap excusa a aquells que estan esperant qualsevol oportunitat per desacreditar-lo i desacreditar d'aquesta manera el procés.

 

Comentaris